dimarts, 4 de juny de 2013

A song of Ice And Fire IV: A feast for crows

La quarta entrega de la saga de A song of ice and fire se m'ha fet bastant llarga i en alguns moments una mica pesada. M'hi falta acció, m'hi falten personatges, m'hi falta moviment. He trobat a faltar alguns personatges principals i no he acabat d'entrar en altres de més secundaris que aquí prenen protagonisme. Tot i així, manté la força de les anteriors i com sempre em sorprèn la facilitat amb què tot acaba encaixant com un trencaclosques d'aquells de milers de peces. Sempre tinc la sensació que m'acabaré perdent entre la trena de personatges, però l'autor m'ho impedeix amb aquella referència que em fa recordar d'on venia aquell o aquell altre. Els personatges continuen evolucionant i no deixen de sorprendre i aquest és el millor mèrit de l'obra. Continuaré doncs amb el següent amb les mateixes ganes tot i la baixada de ritme d'aquest.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

El que t'ha passat a tu és el que ha passat a la immensa majoria dels lectors. No entenen aquest llibre, pobret. És cert que després del tercer, on passen coses espectaculars, en aquest baixa el ritme, hi ha coses que volem saber i no ens les expliquen, i surten personatges que no ens interessen perquè justament volem saber què els passa als altres, no a aquests nous que no ens van ni ens venen. Però pensa que s'ha d'entendre aquest com només la meitat de la continuació. 4 i 5 són una mateixa cosa, i en comptes d'anar-te parlant de cada personatge (que ja n'hi ha molts) cada tants capítols, fa un llibre amb uns quants i un següent volum amb els altres. Mala sort que els del cinquè llibre siguin precisament els que solen agradar més a la gent. S'ha d'entendre com si 4 i 5 fossin un sol llibre d'unes 2000 pàgines, però partit en dos per no ser tan bèstia. Jo ara estic per la pàgina 400 del 5è, i també trobo a faltar personatges com Arya, que estava molt interessant en el 4t. Però sembla ser que a partir de la meitat del 5è tornen a sortir els del quart i es barregen tots. Qüestió de cronologia!

M'he enrotllat molt, però és que sempre defenso el quart llibre. És clar que potser és el més fluixet i passen coses poc espectaculars, però com dius, i això s'ha de tenir sempre en compte, no perd intensitat i aquesta qualitat de l'autor que el fa una obra magna.

joan gasull ha dit...

jo sóc de lectures més curtes, rapides, intensses i que no em faci esperar massa el desenllaç. Però ja sabem que les lectures van a gust del consumidor.