dissabte, 8 de març de 2014

Inferno de Dan Brown

 Inferno és una novel·la de l'escriptor Dan Brown. D'entrada és un tipus de llibre que no em venia de gust llegir perquè ja m'havia llegit el Código da Vinci i no havia sigut sant de la meva devoció i pensava que no m'atrauria, però el meu germà se'l va comprar i, doncs, el tenia a l'abast i li vaig voler donar una altra oportunitat a l'autor. Així doncs, me'l vaig començar i he arribat a la conclusió que si no me l'hagués llegit no m'hauria perdut res. De fet, he estat a punt d'abandonar-lo més d'una vegada. 

El professor de la Universitat de Harvard, Robert Langdon es desperta en un hospital amb una ferida al cap i no recorda res del que ha passat els últims dies. El seu últim record és caminar pel campus de Harvard, però ràpidament s'adona que ara es troba a Florència. Sienna Brooks, una de les metgesses que l'atenen, li diu que ha sofert una commoció cerebral a causa d'una bala. De sobte, una assassina que ha estat seguint a Robert, apareix a l'hospital, dispara el metge encarregat de l'atenció de Robert i intenta matar a Robert però Sienna aconsegueix salvar-lo i el porta al seu apartament, on descobreix que porta un cilindre especial a sobre. A partir d'aquí se succeiran els fets, cada cop més estranys, i les accions dels dos protagonistes per fugir dels seus perseguidors i per intentar descobrir què li ha passat a Robert i què és i per a què serveix aquest cilindre que transportava quan li han disparat.

Punts a favor:
  • Cert interès i intriga en l'acció que et fa tenir ganes de saber com acabarà tota la pesca.
  • Reflexions al voltant de la superpoblació que et fan pensar si no tindran raó i ens hauríem d'empescar una mesura radical per evitar-la...
  • Capítols curts que et permeten llegir-lo a poc a poc i intercalar-lo amb altres lectures més interessants. 
  • M'ha fet venir ganes de llegir-me l'obra de Dante. 
Punts en contra:
  • Massa llarg, no ho podia acabar amb cent o dues-centes pàgines menys? 
  • Continus canvis que al final maregen perquè no entens ni saps d'on venen ni cap on van els personatges. No saps qui és el «bo» ni que és el «dolent».Això d'entrada podria semblar positiu en un llibre d'aventures i misteris, però quan és continu crec que es converteix en un inconvenient perquè em converteixen l'acció en poc versemblant. Em semblaria una cosa positiva si els personatges fossin més rodons i els canvis es justifiquessin millor, però no és el cas... perquè la sensació que et queda és que està ple d'incoherències.
  • Certa «pedanteria» intel·lectual quan el protagonista s'atura a observar les meravelles artístiques i arquitectòniques d'Itàlia quan hauria de fer una altra cosa més urgent com fugir dels qui el volen pelar i crec que aquestes descripcions del meravellós art italià, en molts casos, no aporten res a l'argument ni venen gaire al cas.
  • Prosa repetitiva i llenguatge simple, que a mi m'avorreix.

En definitiva, no m'ha atrapat gens. Me l'he acabat perquè no és del tot infumable, però se m'ha fet pesat.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Els llibres de Dan Brown estan fets tots amb el mateix patró, li fan molta conya al respecte, però ell es fa d'or. És un tipus de literatura que no costa gens de llegir, passa com l'aigua, encara que la qualitat és baixa. Pots determinar que la qualitat és baixa quan ets un lector o lectora habitual, quan no ho ets et sembla una història fantàstica i perfectament explicada. Amb tot, a mi m'agrada llegir-lo per trencar amb tot de tant en tant, sovint llegeixo coses massa profundes, i a mi m'agrada distreure'm. N'he llegit tres d'ell, i abans de llegir aquest Inferno encara tinc pendent 'El símbol perdut', que és de la saga del Langdon. Es poden llegir independentment, però com que de vegades fa referències al passat, vull llegir-los en ordre. 'El símbol perdut' el tinc a casa i caurà en algun moment d'aquest 2014, de moment li dono llargues. Per cert, que en tinc un altre seu encara més antic, però aquest no té any de lectura assignat, algun dia ja l'agafaré. Molta feina Brown, però anar fent.

I per cert, jo sí que he llegit l'Infern de Dante i és infumable. Tant és així que no vaig poder continuar, no puc dir que he llegit 'La divina comèdia', només he llegit l'Infern, i prou que em va costar!

pons007 ha dit...

Tots els llibres d'en Dan Brown son bestsellers, però pocs reconeixen que els compren i encara menys ningú reconeix que els hi agraden. Doncs jo si! A mi m'encanta en Dan Brown, i ho reconec sense vergonya! M'agraden les trames plenes d'acció encara que no tinguin cap sentit! M'agrada la pedanteria d'en Langdon! M'agrada que tot sigui en present i fàcil de llegir sense cap qualitat literària!