divendres, 28 de març de 2014

Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals


L'Èlia de Cal Pedró, la protagonista de la novel·la, està en crisi (ha trencat amb la parella i el seu bufet d'arquitectes s'està quedant sense clients) i torna al poble que l'ha vist néixer inicialment per passar-hi el cap de setmana, però finalment s'hi quedarà més temps. Al poble ressorgeixen experiències viscudes, secrets i mitges veritats i es retrobarà amb els amics de sempre, amics que havien seguit el seu camí, com ella, i que ja no són tan reconeixibles com quan eren petits i vivien tots al poble. 
Rojals ens explica una història amb la qual qualsevol persona que sigui de poble o hi vagi cada cap de setmana o cada estiu s'hi sentirà completament identificat sobretot perquè els pensaments i els diàlegs i converses són absolutament versemblants i autèntics i el llenguatge que utilitza la Marta Rojals és viu i fresc. T'imagines a tu mateixa parlant de la mateixa manera i pensant el mateix dels veïns que veus de tant en tant però que saben o ho volen saber tot de tu. Imagines els pares i els amics d'infantesa dient exactament el que diuen i reaccionant de manera semblant al que et passa. 
M'ha semblat una petita delícia on tota la història flueix amb ritme poètic, amb certa melancolia, però sense entrebancs i sense paraules sobreres.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest llibre l'ha llegit molta gent, i per tant he pogut saber-ne moltes opinions. El tinc a l'abast, però no m'acabo de decidir a llegir-lo. Penso que és un llibre més aviat per dones, i tot i que segur que té moltes virtuts, intueixo que no m'acabaria d'entrar. Alguns dels punts que destaquen encara em fan fer un pas més enrere, no sóc de poble ni tinc un poble al que anar, i això del ritme poètic tampoc m'atrau. Per contra, parla de Murakami i d'Antònia Font, no? O em confonc? Bé, ja pensaré què faig, d'aquí a un temps X el llibre vindrà solet a casa i ja veuré si algun dia m'hi animo. M'alegro que t'hagi agradat a tu.

Mireia ha dit...

Va ser un llibre que em va agradar, la història però especialment la manera d'explicar-la em va atrapar. Potser sí, que el fet de ser de poble ajuda a entrar-hi més. No m'ho havia plantejat.
No he llegit res més d'aquesta autora, tot i que tinc ganes de tornar-hi.

XeXu, quan he vist que comentaves m'he dit: apa que sortirà allò del llibre de dones, hehehe. A veure si un dia el veiem al llibres i punt