dilluns, 3 de març de 2014

Crimen y castigo de Dostoievski

Història d'un individu que afectat per circumstàncies adverses planifica i comet un assassinat i les conseqüències psicològiques que aquest acte li produeix. Com, després de l'assassinat, hi ha alguna cosa que el corseca. La novel·la reflexiona sobre el crim i les seves causes i conseqüències. És un llibre bastant dens perquè ens intenta transmetre reflexions psicològiques, socials i morals que poden, o no, justificar els assassinats i altres delictes comesos pels protagonistes. És interessant com penetra dins la psicologia del personatges i com busca i rebusca les causes d'accions que poden semblar injustificables.
Com amb altres llibres d'autors russos té el handicap de les dificultats amb els noms perquè a vegades utilitza el nom, a vegades el nom i el cognom i d'altres el patronímic per parlar de la mateixa persona i et pots arribar a fer un embolic dels grossos fins que relaciones el nom complet amb els noms parcials.
M'ha agradat bastant, potser perquè tinc debilitat pels autors russos i les seves paranoies mentals i morals i per com expliquen i justifiquen les accions dels protagonistes, però puc entendre que no sigui una lectura fàcil ni interessant per a tothom. 

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Em crida l'atenció, però em sembla que se'm faria molt pesat. No he llegit aquests autors russos clàssics i no m'hi atreveixo gaire. Crec que ho deixaré per més endavant, quan sigui un vellet i no tingui pressa per res...

Peix ha dit...

Em va agradar molt aquest llibre. El vaig llegir aquest estiu i durant uns dies vaig perdre el món de vista i només estava pel llibre. Quan el llegia i quan no perquè hi pensava.

Em va agradar molt com entra fins al fons en la psicologia dels personatges i com explica les sensacions per arribar a sentir-les un mateix.