dissabte, 13 d’abril de 2013

Cames de Seda

 La novel·la narra els dies que passen des que l'Adriana, la protagonista, rep una trucada que l'informa de la mort del fill del seu marit a Suïssa, fins al dia del funeral. En aquests dies, en què l'Adriana es troba sola a casa amb l'única companyia esporàdica de la Consol, la criada de tota la vida, perquè el marit se'n va amb la seva ex a recollir el càdaver a Suïssa i la filla ja està independitzada; l'Adriana ens despulla la seva buidor existencial i reflexiona sobre totes les seves inseguretats del present i del passat. Descrobrim que és una dona poc ocupada, que enyora el pare, que no estima el seu segon marit com tampoc estimava el primer, que la mare no la fa sentir bé, que necessita desesperadament sentir-se estimada i desitjada però ningú aconsegueix satisfer completament aquest desig i que ella tampoc aconsegueix estimar ningú, que enyora la seva filla, que és gelosa i insegura i que intenta infructuosament apagar aquesta angoixa existencial amb pastilles, alcohol i amants esporàdics. De fet, podem dir que no passen grans accions ni grans coses, perquè tot es reduix a la interioritat de la protagonista. Però, la protagonista viu una situació d'angoixa i buidor interior que l'autora ens ofereix i narra amb tendresa que ens arriba com una dolçor inesperada i amb una bona narrativa que ens fa gaudir de la lectura.

Cames de Seda de Maria Mercè Roca va guanyar el Premi Sant Jordi el 1992 i m'ha semblat una intensa i bona novel·la.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Ui, no el llegiré pas, no és gens del meu estil. Però aprofito per saludar-te ara que treus el cap, que la cosa deu fer 'bulto' ja!

Per cert, el preu del llibre en pessetes, mareta de déu...

Joana ha dit...

El vaig llegir fa temps, uns anys. A mi em va agradar. La carme Riera m'agrada!
salutacios!!!!

Joana ha dit...

perdona...volia dir la Mercè Roca( que viu a Girona i sovint la veig :)

myself ha dit...

Xexu: Sí que fa bulto, sí. No crec que sigui del teu estil, no te'l recomanaria. Jeje, sí, jo el vaig comprar per un euret a una llibreria d'aquestes de vell.

Joana: Me n'alegro que t'agradés.