dilluns, 20 de setembre de 2010

Un polsim de dolçor

Mentre et menjo a petons i ens mirem eternament, unes paraules entren al jeroglífic de la ment i salten, ballen i canten. Les intento controlar i hi veig poc i molt. I xoquen amb les teves: Als teus ulls hi veig més amor per mi del que mai m'han donat; i reboten i es perden abans de ser dites perquè em penetren les teves i em sorprenen i es remouen i es barregen i em fan perdre el món de vista. I em fan callar, però una rialla esclatant i la humitat als ulls cobreixen la mancança. Per enèssima vegada.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Que maca la frase, i és d'aquestes que només es poden dir quan es senten de veritat, i deixen sense paraules, és clar.

Mireia ha dit...

Molt tendre!!

joanfer ha dit...

Jolín què bonic! A mi m'ha agradat també molt aquesta frase que poses en cursiva... Però la primera, la de "mentre et menjo a petons i ens mirem eternament...", li trobo una bellesa encisadora...

Contemporània ha dit...

Preciós!

M'agrada molt!

Audrey ha dit...

Senzillament preciós!. Benvingudes les mirades eternes.

Salutacions,

onatge ha dit...

He llegit el teu relat seguit sense pauses... Magnífic. No puc dir res més.

Des del far bona tarda.
onatge