dijous, 26 d’agost de 2010

només preguntes...

Braços entrecreuats abraçant-te
amb ànsies voluptuoses
i anhel a la mirada
o només preguntes i cap resposta.
fins quan?
tocar-te la pell impura
sentir-me la sang als llavis,
dolor al premut mugró
però un formigueig a les entranyes
l'escalfor de la mà amiga,
la humitat del teu alè
i els teus dits, que vénen i se'n van
que vénen i se'n van...
per què?
sento a prop meu
la força dels teus braços
però a tu et sento llunyà
on ets?
què més he de fer per arribar
on ets tu?
fa calor, la suor empalagosa
ens lleva la roba
i suspiro per tu
silenci als llavis
crit als ulls
diga'm què tens.
com dir-te enyoro
la carícia dels teus dits
si et tinc aquí.
com dir-te trobo a faltar
la molsudesa dels teus llavis
si els acabo de tastar.
com dir-te I miss you
quan encara sento intacta
la calor del teu cos.
què dir-te?
que t'estimo i no sé perquè
que t'estimo però no sé fins quan
aguantaré la teva absència o viure
somiant-te sense fissures
perquè prefereixo la teva veu a l'orella
que perdre't cercant cobertura
perquè prefereixo mig plaer compartit
que mil plaers solitaris.
I callo, i freno la humitat dels meus ulls
perquè m'agrada sentir-me bonica
sota el teu brillant esguard.
I callo, per retornar al fugisser present,
tancar els ulls al món
i deixar-me inundar per la humitat del moment.
I callo, perquè el futur incert
no ens esborri de l'ara som.

I penso en els interrogants que m'obres
-grans, misteriosos, inacabables-
si demà no som i em trobes pel carrer
somriuràs recordant el que va ser
o ploraràs pel que hauria pogut ser?

o en com he d'encarar que sempre em diguis
-no m'esperis, no sóc aquí per impedir-te somnis,
cerca l'home que ompli els meus buits
no sóc aquí per tallar-te les ales
no puc demanar que m'esperis ni ho pretenc...

Com vols que cerqui en altres el que no trobo en tu
si jo només penso en el que podria ser i no és
si jo només penso en el que és, perquè és quelcom,
i somio en tu,
si jo només penso en tu?


P.D: Perdoneu-me, m'ha sortit així.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina solució més complicada. Suposo que no podem entendre-la en la seva totalitat, però s'intueix que esteu molt bé junts, però us veieu obligats a estar molt temps separats. Si tens paciència, si en teniu ganes, potser arribarà una dia, esperem que no massa llunyà, que podreu estar junts. Tant de bo.

LLuNa ha dit...

Costa molt haver de dir adéu a arreveure, el dolor sembla infinit, però només ens ensenya a ser més forts. Espero però, que pugueu estar bé junts.

instints ha dit...

És fotut i encara que a vegades la teoria ens la sabem molt bé, ningú ha dit que sigui fàcil, però cal mirar endavant i el què hagi de ser, serà. Una abraçada.

Preciós escrit.

caterina ha dit...

No te disculpis, t'ha quedat preciós!!! Molt intens i a mi m'encanten les coses intenses. El darrer fragment t'ha quedat molt bonic, molt poètic. Te convida a pensar, reflexionar.