dimarts, 15 de setembre del 2009

A mitja nit, una dosi de poemes

M'encens l'ànima amb un sol cop de veu


M’encens l’ànima amb un sol cop de veu

I amb un somriure ja no puc fer més

Que caure als teus peus

I ho saps i jugues amb mi

com una nina em sento a prop teu

regalimant esperances buides

que es converteixen en ardents

pensaments quan m’abraces

sota els pins joves i innocents

que miren els nostres jocs mig rient

amagats darrere les fulles.

I espero cada nit que vinguis

Per provar-me, per tocar-me

per sentir com besen els teus llavis

i estremir-me sota els teus dits,

experts amics de matinada,

i sentir la sobirana amiga

trepidar dins meu, amb mi.

Ens abraçàrem i sentírem

la vida córrer entre els braços

en trobades de mitja nit.


Per molt que t'hi esforcis...


Per molt que t'hi esforcis

no serem mai un
deixa que pensi

que el mar és verd
que el cel és només

una mica més amunt
que encara hi puc arribar
si estiro fort la mà
que tot el que tenim és cert
i ser jo no em clourà el teu cor.

No em barris la porta al món
ni m'aturis al teu pas
deixa'm córrer com un infant
darrere la pilota gran
i si t'esperes a prop meu
tornaré amb un radiant somriure
que abocaré dins teu
i somiarem plegats.

Deixa’m viure la tempesta

Sense arnés ni cap pomada

I quan sigui massa lluny

I giri el cap buscant el sol

fes-me senyals de fum

i et buscaré la riallada,

per la pluja amarga servirà

i m’apagarà la foguerada.


I no passarem cap altra tardor

sense els raigs del nostre sol.



Boja per endinsar-me dins teu


Boja per endinsar-me dins teu

—i no morir en l'intent—

et convido a un cubata calent

mentre la música acompanya

I la lluna ens troba acaronant

la pissarra de l'ànima distreta

en records obscurs i llunyans

esperant un somriure amatent

que et permeti buidar de paraules

ocultes el teu petit pensament.

Però jo només vull

que m'omplis de petons

glamorousos i ardents

que em despullis amb la mirada

com aquella primera vegada

quan el sol ens abandonava

al dolç capaltard d’una calorada.

Però m'omples de paraules buides

només pel capritxós desig

de passar un dia calent.


2 comentaris:

Wayfarer ha dit...

Aquests poemes són molt bons, myself, i t'ho dic sincerament. Cada dia escrius millor, la teva literatura transmet i emociona i fa sentir. T'hauries de plantejar seriament publicar... aquests poemes mereixen arribar a més gent!
Un petó i segueix escrivint!

kweilan ha dit...

M'han agradat moltíssim. Molt bons.