dimarts, 8 de setembre de 2009

Paraguay: Turisme

Paraguay no està explotat turísticament però això no vol dir que no tingui indrets meravellosos. Us en vull fer un tast.

Les catarates d'Iguaçú degut a trifulgues polítiques de diversa índole pertanyen a Brasil i Argentina. La meva estada a Paraguay m'ha portat a simpatitzar amb la seva gent i no em puc estar d'esmentar que bona part del territori de les catarates i bona part de les províncies properes a Paraguay d'Argentina i Brasil van formar part de Paraguay en el passat (els nadius ho anomenen el Gran Paraguay) però en la Guerra de la Triple Aliança van perdre bona part del territori a més de més de la meitat de la població. Bé, deixant de banda la història, el turisme ens porta inevitablement a les catarates:

Primer salt d'aigua que vam veure

I ens quedem sense paraules

Així doncs, les catarates pertanyen a Brasil i Argentina però Paraguay hi aporta l'aigua perquè els dos rius més importants: el Parana i el Paraguay recorren tota la seva geografia. I a Paraguay, amb un acord binacional amb Brasil, s'hi crea la presa d'Itaipú («pedra que canta» en guaraní), la presa més gran del món. Per culpa de la grip nova no la vam poder visitar però si que vam poder passejar pel parc on hi ha el Salt Monday, un dels pocs salts d'aigua de Paraguay que es van salvar de la presa.





Continuarà...

P.D: He canviat l'estil de la plantilla del blog. M'agradava el fosc de fons però, els meus ulls es deuen fer vells, cada cop em resultava més difícil llegir-me.

5 comentaris:

kweilan ha dit...

Un apunt molt interessant. Quan viatgem, també aprenem millor la història i la vida de les gents que hi viuen.

XeXu ha dit...

Un paratge realment espectacular, la natura de vegades ens ofereix unes vistes increïbles.

Jesús M. Tibau ha dit...

Salut, ja m'ha dit Marta que aquests dies estaràs a Tortosa

instints ha dit...

Espectacular!! M'ha encantat el post!!! Que no ens treguin mai de la vista aquests paisatges!! Muack!!

Tati Dunyó ha dit...

M'ha agradat el canvi de plantilla :) I les fotos... increïbles! Tan de bo algun dia ho pugui veure amb els meus propis ulls!