Dijous
Avui no surt el sol. S'ha amagat sota els núvols grisos amenaçadors de pluja. Tancada a casa., observo els seu pobre moviment perquè no fa vent. Avorrida d'estar en la mateixa posició, de quasi no poder-me moure. Mal de braços: agulletes per culpa de les crosses. Fa dos dies que hi vaig i ja em surten llagues. Mal de seure: cul quadrat. Setmana a l'aire per culpa d'una relliscada. Sempre en el millor moment. Sempre. No em podia passar la setmana aquella que no tens res a fer, que no tens plans i te la passes fent la feina de sempre i sense novetats interessants. No. Havia de ser la setmana que tenies plans. Llei de Murphy, en diuen?? Aquest senyor Murphy podria no haver nascut. Que sempre se'l cita quan menys se'l necessita!
M'he fet un esguinç al turmell. Ja es deu haver notat que estic emprenyada! És que avui hauria de ser a Alacant, i no aquí escrivint aquest post! Però bé... tampoc serveix de res lamentar-se així que m'hauré de conformar escoltant música i avançant feina.
Però demà vaig a un concert peti qui peti amb la meva amiga Wayferer. Taxites de Barcelona... prepareu-vos per passejar-me per la ciutat!
Diumenge
Divendres vaig anar al concert de Il Divo. Per sort va fer moolt bon temps i tot va anar molt i molt bé. Vaig descobrir el grup gràcies a la mateixa amiga amb la qual vaig anar al concert. El primer cop que vaig sentir "Without You" se'm van humitejar els ulls i tot. Quina cançó més trista! Divendres, però, si van caure llàgrimes van ser d'emoció. Em va agradar sentir la música en viu, la sensació de tenir els cantants a pocs metres, de veure'ls moure's amb gràcia per l'escenari i penses que és ben bonica i màgica la comunicació que s'estableix entre ells i la massa.
I, fins i tot, arribar al Palau Sant Jordi en taxi em va semblar fantàstic! Per sort hi vaig poder anar malgrat l'esguinç i vaig passar una tarda-nit fantàstica. Em vaig animar i vaig escoltar bona música en directe i en bona companyia, què més vull?
Avui no surt el sol. S'ha amagat sota els núvols grisos amenaçadors de pluja. Tancada a casa., observo els seu pobre moviment perquè no fa vent. Avorrida d'estar en la mateixa posició, de quasi no poder-me moure. Mal de braços: agulletes per culpa de les crosses. Fa dos dies que hi vaig i ja em surten llagues. Mal de seure: cul quadrat. Setmana a l'aire per culpa d'una relliscada. Sempre en el millor moment. Sempre. No em podia passar la setmana aquella que no tens res a fer, que no tens plans i te la passes fent la feina de sempre i sense novetats interessants. No. Havia de ser la setmana que tenies plans. Llei de Murphy, en diuen?? Aquest senyor Murphy podria no haver nascut. Que sempre se'l cita quan menys se'l necessita!
M'he fet un esguinç al turmell. Ja es deu haver notat que estic emprenyada! És que avui hauria de ser a Alacant, i no aquí escrivint aquest post! Però bé... tampoc serveix de res lamentar-se així que m'hauré de conformar escoltant música i avançant feina.
Però demà vaig a un concert peti qui peti amb la meva amiga Wayferer. Taxites de Barcelona... prepareu-vos per passejar-me per la ciutat!
Diumenge
Divendres vaig anar al concert de Il Divo. Per sort va fer moolt bon temps i tot va anar molt i molt bé. Vaig descobrir el grup gràcies a la mateixa amiga amb la qual vaig anar al concert. El primer cop que vaig sentir "Without You" se'm van humitejar els ulls i tot. Quina cançó més trista! Divendres, però, si van caure llàgrimes van ser d'emoció. Em va agradar sentir la música en viu, la sensació de tenir els cantants a pocs metres, de veure'ls moure's amb gràcia per l'escenari i penses que és ben bonica i màgica la comunicació que s'estableix entre ells i la massa.
I, fins i tot, arribar al Palau Sant Jordi en taxi em va semblar fantàstic! Per sort hi vaig poder anar malgrat l'esguinç i vaig passar una tarda-nit fantàstica. Em vaig animar i vaig escoltar bona música en directe i en bona companyia, què més vull?
6 comentaris:
Quina crònica més bonica i més certa!
Va ser una de les millors nits de la meva vida i la companyia no podia ser millor :)
Me n'alegro que ho passessis tan bé! Curiosament, la primera cançó que jo vaig sentir també va ser "Without You" i quan divendres la vaig tornar a sentir, en viu i en directe, va ser un moment de moltíssima emoció.
Espero que et recuperis molt aviat!! I ja repetirem un altre concert :)
Doncs això és genial i poder-ho explicar i estar al llit i pensar en les coses que has fet i la teva gent i aquestes coses s'han de gaudir :)sona molt bé eh... i això de les coses què t'han passat... pensa que és normal llei de Murphy filla meva...
Em quedo amb un fet molt positiu: tenies un equinç però igualment vas voler sortir de casa: això és energia positiva!!!
Si llegeixes el llibre que vaig recomanar ja diràs el què.
Salutacions
Tranquil·la dona!!! un esguinç són 10 dies!!! i passen volant!!! o no? Tu, ànims i a aixecar el país, que segur que ho pots fer jeje.
Bon concert no? fas enveja sana!!!
Passo per saludar-te i dir-te que torno a estar per aquí!!! Petonets!!
I tant que fas enveja sana! Què millor que compartir grans moments amb grans amics!
I l'esguinç de seguida es curarà segurissim! Ara, no vagis tampoc a masses concerts no sigui que encara empitjori la cosa. O si hi vas fes una mica de repos que si no...! jejeje! Un petonet!
Hores d'ara espero que ja estiguis molt millor de l'esguiç! I sí noia, el senyor Murphy, calladet hauria estat més maco.
Sort que era un concert tranquil·let, eh?, si arriba a ser un de heavy doncs no se jo que tal estaria l'esguinç!
Que et milloris, petonetsss!
;)
Publica un comentari a l'entrada