dimarts, 21 d’abril de 2009

Soy el patio de tus besos

Soy el patio de tus besos,

y, de paso, el regazo de tus penas.

Pero quiero ser la mano amiga

Que te escucha, y acaricias,

y el ardiente beso

Que se eleva en tus sueños.

6 comentaris:

Mònica ha dit...

Es curtet, m'he quedat en ganes de que segueixi.
:D

Cesc ha dit...

Ostres, aquí hi ha sentiment eh :)

Mireia ha dit...

Bona diada!

Verónica ha dit...

Gracias por pasar! :D
Me encantó eso que has escrito
"El patio de tus besos" en especial.

instints ha dit...

No sé com ets, però sí sé com escrius, i t'he de feliciar per aquest petit poema... preciós!!!

Mònica ha dit...

M'agradaria que passesis per aquest espai:
http://esborrallsdevida.blogspot.com/

És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.

Espero que t'agradi.
Un peto molt fort.