diumenge, 16 de novembre de 2008

Moments

Avui només dues poesies. A vegades has de deixar parlar els que ja n'han parlat:

Queralbs

Tota la nit, al llosat
la pluja bat.
Jo parlo baix amb mi,
davant l'espessa cara
que em torna el mirall. Què sóc?
Per culpa de qui,
ferida que no es tanca?
Per què per tota menja un mal
brossat de por?
Què no daria per la mareselva,
pels gira-sols del vell carrer del Camp.
Què no daria per un tros de pa
menjat amb tu,
sols vora un foc,
mentre el vent xiula
i l'òliba xiula.
Plou a barrals. Dormen els carros
dessota el ràfec. El graner està ple,
vessant el trull.
Quan al matí les llandes
ferrisses de les rodes sotraguegin
per l'empedrat, començarà de noi
l'interm
inable, penetrant suplici
de perforar les negres galeries
del meu carbó, sense que mai no hi trobi
cap diamant.

Joan Vinyoli a
Tot és ara i res

Per molt que ens abracem

Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l'assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.

Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.

Joan Vinyoli a
Vent d'Aram

3 comentaris:

Wayfarer ha dit...

De vegades va bé escoltar el que ha dit un altre... sempre s'aprèn alguna cosa, escoltar és una gran virtut...

Cesc ha dit...

I tanta raó que tens... que parlin els que ja han parlat mentre ens identifiquem o enlluer-ne'm amb les seves tendres paraules :)

instints ha dit...

oi tant, ben encertat!!! i és que com aprenem escoltant. M'han agradat molt aquests poemes!!!