dissabte, 30 d’agost de 2008

Veinte años y un dia


Suggerent novel·la de Jorge Semprún que abarca l'amor, l'erotisme, la guerra i les seves misèries amb una narració fluïda sota un pretext popular: la investigació del motiu de la commemoració d'un fet de guerra i la història de la família rica que la propicia. Mercedes Pombo, la vídua, és el personatge central a investigar per part de dos personatges curiosament oposats, un hispanista nord-americà que estudia la guerra civil i un policia que continua ofuscat perseguint les joventuts comunistes, i les versions sobre la seva vida se succeeixen i complementen a ritme de ploma i narració popular on destaca sobretot la versió de la Satur, la criada de la família. Les reflexions sobre la pròpia literatura i la relació entre el narrador i escriptor són un misteri perquè l'escriptor ens vol implicar en la història fent-nos-en partíceps i s'escuda darrere el narrador o darrere el mateix fet d'escriure. Les imatges i les històries sobre la mateixa família se succeeixen unes a les altres, com en un bloc de notes d'un escriptor que encara no hi ha posat ordre, cap ordre lògic. Els comentaris del narrador i/o escriptor aporten realitat i sensació d'immediatesa a la història narrada. El narrador hi insisteix: ho ha vist i ens ho explica confidencialment en una confessió íntima com és l'escriptura i al mateix temps l'escriptor se'ns distancia jugant amb els seus personatges i criticant-los-hi la falta de memòria o de fidelitat als fets.
Tot plegat fa del llibre una mescla deliciosa de ficció i realitat o aparença de realitat dins de la ficció que és la novel·la en si.