Novel·la on l'autor narra el triomf de l'amor per sobre de tot amb una prosa contínua plena de realisme màgic, encara que molt menys del que ens té acostumat García Márquez en altres novel·les; sorprenentment poc circular, la història flueix cronològicament quasi bé tot i que sembla que l'autor no pot evitar utilitzar les habituals premonicions i avançaments d'esdeveniments i tot envoltat del també habitual aire mític del tròpic. La història és relativament senzilla: Florentino s'enamora de Fermina però ella no es troba al seu abast socialment. El pretendent tampoc és del gust del pare de la noia, per tant, es tracta d'un amor impossible de realitzar però ell no es rendeix i continua enamorat d'ella encara que ella es casa amb el metge Juvenal Urbino. Pretén esperar-la per sempre continuant verge i l'espera però pel camí descobreix la seva sexualitat, una sexualitat que resultarà desenfrenada. L'ambient mític envolta també aquest descobriment com tots els altres i la narració flueix al ritme de la prosa de Márquez: com un riu que sempre avança i les seves aigües sempre t'envolten encara que a vegades sembla que no es mogui de lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada