El tiempo entre costuras de María Dueñas

El tiempo entre costuras és una novel·la interessant de les que et fan enganxar-te a la lectura i no voler deixar el llibre ni un segon. De les que et fan anar a dormir tard perquè vols continuar, vols saber què més li passa a la Sira, modista madrilenya traslladada a Tànger just abans de la guerra civil, abans d'anar a dormir. La història passa lleugera, la prosa t'atrapa, les pàgines se't fan curtes. Ha rebut bones crítiques, merescudes. Necessitava un llibre com aquest per tornar a tenir ganes de devorar històries: de sentir-me enamorada fins al moll de l'os, o bé perduda i amb el cor trencat, o bé morta de por abans d'embrancar-me en una perillosa aventura  que em pot canviar el destí per sempre... De sentir-me part de la història i vibrar amb ella.
Amb això no vull dir que sigui una obra mestra: probablement no ho és, però aconsegueix destacar amb fermesa per sobre de la majoria i això, amb la competència actual, és molt. En alguns moments s'alenteix massa i li falta ritme, però de seguida recupera l'interès. En d'altres sembla un pèl pressumptuosa, però és una petita impressió que no modifica l'interès general.
Així doncs, una bona novel·la plena d'aventures: les d'una modista a qui la vida converteix en modista-espia a la seva Madrid natal després de la guerra civil espanyola. Abans havia estat un temps en exili inesperat, primer a Tànger i després a Tetuan, per culpa, o gràcies, a un desgraciat amor que l'abandona a la seva sort i la deixa amb el cor trencat, sense un ral i amb un quants deutes. La vida, i el destí, l'ensenyen a desenvolupar-se per si sola en un país estranger i a poc a poc, amb empenta i una mica de sort, se'n va sortint de tot.
El que m'ha agradat més és el ritme: constant, en certs moments dolç i sempre en moviment.
El que m'ha agradat menys és el final, perquè l'he trobat una mica forçat i l'epíleg, excessivament llarg i amb molts fragments totalment prescindibles per a mi. Suposo que és perquè es dedica a fer un repàs de la història dels principals personatges i jo hauria preferit imaginar-me-les i acabar-les de la o les maneres que em semblés millor i el seu epíleg m'ha tallat aquesta llibertat.