divendres, 8 de gener de 2010

Set cases a França

Fa poc que m'han regalat aquest llibre i l'he llegit d'una tirada perquè flueix sense masses problemes però l'he trobat decebedor perquè crec que no compleix les expectatives que la mateixa història va creant al lector. No havia llegit res d'Atxaga i potser ha sigut un mal inici amb l'autor perquè el llibre no m'ha provocat curiositat per cap altra obra seva.
La història es desenvolupa al Congo belga on Lalande Biran imposa l'ordre en una colònia enmig de la selva. En aquesta colònia aterra un nou personatge, Chrysostome Liège, un magnífic tirador (millor que tots els que hi viuen) que amaga una personalitat intrigant i que provocarà les enveges de la resta d'habitants de la colònia.
L'autor cerca per mitjà de l'humor i l'aventura que el lector s'immersi en una història delirant plena de personatges estrambòtics que representen l'absurditat humana. Tot i que la història comença sent atractiva i té moments prou bons que fan que es pugui llegir i acabar sense avorrir-se va perdent interès a mesura que l'originalitat temàtica i ambiental deixa de sorprendre't.

2 comentaris:

pestanya ha dit...

Myself, certament Set cases a França no és la millor manera de començar amb l'Atxaga. A mi em va agradar però en alguns moments també tenia una sensació de poca consistència.
Si vols un consell, prova amb Obabakoak i després El fill de l'acordionista. Ara, pel teu gust, jo crec que Un hombre solo t'agradarà més.

àlex ha dit...

Certament, no és el millor llibre per debutar amb Atxaga. Tal vegada perquè l'estàndar anterior era molt alt, però jo també el vaig trobar decebedor.
A les refencies den/na pestanya, jo hi afegiria, Aquells Cels, breu i rodó.