dimarts, 5 de gener de 2010

M'enfilo per viaranys desconeguts

M'enfilo per viaranys desconeguts
mirant endavant, camino,
procurant no entrepussar.
A dreta i esquerra veig coses
que em pertorben, que em fan recular
perquè la por em menja la il·lusió,
saber-me fràgil, la transparència
d'uns ulls i d'unes mans
que se t'agafen com esperant
que superis aquelles febleses, teves,
només teves.

Saber-me fràgil
i adonar-me que de vegades
no n'hi ha prou en saber,
ni tan sols en sentir,
la incomunciació de dos mots a mig dir
parlar el que no saps
i callar la certesa,
témer la nuesa
de sentir-se traspassada.

Callar preguntes,
imaginar respostes,
esperar paraules
viure somnis de llum clara
en presents de grisa albada.

Saber-se proper i llunyà
a la vegada
voler conèixer què s'amaga
darrere cada fiblada...


P.D Bon any nou a tots!

2 comentaris:

òscar ha dit...

La por és la més gran censora de les il.lusions. Tenir un 2010 allunyat dels temors ja seria un què fantàstic.

- assumpta - ha dit...

Desitjo que per aquest 2010 que ara comença imperin per damunt de tota la resta els somnis de llum clara, Myself!

PD. M'ha fet gràcia que fas servir "entrepussar" en lloc "d'ensopegar", no sé d'on "vens" tu, però això ho diem molt per la nostra zona.
Un petonet, wapa.
Nanit.