dijous, 19 de març de 2009

Wuthering Heights

He llegit l'única novel·la d'Emily Brönte en anglès i sovint m'he perdut bona part de l'argument però malgrat això m'ha agradat. És una història d'amor que traspassa fronteres. Una novel·la on el temps i l'ambient -tenebrós i turbulent- influeixen en l'estat d'ànim dels protagonistes. No saps si són els protagonistes els que modulen l'ambient i l'aspecte de la casa al seu caràcter o és el medi el que els fa tal com són.
L'argument inicial és que un home arriba a una masia de poble fosca i ocupada per uns inquietants personatges i s'intriga per la seva història. Quan es troba amb una antiga criada de la casa no pot evitar interrogar-la sobre la història d'aquella estranya família i així aquesta criada li explica el seu passat. Entre les explicacions esbiaixades pel sedàs del seu punt de vista i les descripcions del foraster, els protagonistes i la seva història d'amor se'ns fan vius i palpables. Els lectors coneixem la història al mateix ritme que el foraster i ens deixem corprendre per les explicacions de la criada.
I la història que ens explica és la d'un amor impossible, un amor prohibit i únic, que dura i perdura malgrat tot.
La recomano a tothom qui vulgui gaudir d'una història d'amor única i irrepetible amb el destí, el poder dels progenitors i de la genètica i la influència del medi -tot barrejat i lligat sota la potent ploma de l'escriptora- com a teló de fons.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

No he llegit res d'quest autor, me l'apunto.
T'he enllaçat a meu blog.

kweilan ha dit...

M'encanta aquesta novel.la. Les germanes Brontë tenen un encant especial per mi.

Cesc ha dit...

Amb tu no paro de tenir llibres pendents :)

Assumpta ha dit...

Ohhhh!!! Les germanes Brontë!! Estic llegint un llibre on les mencionen continuament (no puc dir quin perquè és el que he posat en el Joc número Cent d'en Jesús M. Tibau jeje) però de llegir aquest llibre m'han entrat ganes de conèixer més l'obra de les tres germanes :-)

M'alegro que t'hagi anat bé el resum del partit del Barça que he posat ;-)

Mireia ha dit...

Gràcies per la visita a racó de la solsida.
A les darreries de la setmana que ve o rincipis de l'altra hi haurà el post d'Ulls Verds, ja el llegiràs.
Salutacions

Wayfarer ha dit...

Caram! quina crítica literària!!!
Ja saps, un gran llibre :D
El següent Mrs. Dalloway...
Cheers!

Assumpta ha dit...

El llibre que mencionava llibres de les germanes Brontë era "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" :-)

La protagonista és una escriptora i una de les seves obres és un estudi sobre Ann Brontë... i jo no he llegit res d'ella!! He de reparar aquesta falta!! :-)