dimecres, 11 de juny de 2008

Caic




Caic, a poc a poc me'n vaig
la física em captiva
i la gravetat m'inclina als teus peus
Caic, al mateix temps desfaig
els nusos que regiren
aquest fràgil equilibri meu

Res no dura gaire
em moc no sóc d'enlloc
d'aquest país d'aire

Mai, tornaré a viure mai
amb el pes que arrossega
la mentida la rutina el trist
engany, sense final jo caic
el món sencer s'estimba
contra els vidres dels meus dies, caic

M'enfonso dins l'aigua
la corrent em porta a prop
del meu país d'aire

L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt
travessa els espais en blanc
Arribes te'n vas la vida es desfà
invisible en el mar dels anys
Canto sense xarxa
salto i sempre caic

Res no dura gaire
em moc no sóc d'enlloc
del vell país d'aire

L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt
travessa els espais en blanc
Arribes te'n vas la vida es desfà
invisible en el mar dels anys

Amb l'impuls d'un instant dibuixo el meu cant
travesso els espais en blanc
La vida es desfà, arribes te'n vas
invisible en el mar dels anys



Una cançó que m'emociona, em fa tremolar i plorar i sentir.

1 comentari:

Xitus ha dit...

La lletra és realment bonica.
T'acabo de descobrir, ja t'aniré xafardejant...