diumenge, 27 de gener del 2013

El guardian entre el centeno

El guardian entre el centeno de J.D. Salinger es va publicar per primera vegada el 1951 a EUA i sembla que va causar força controvèrsies. 
És la història d'un adolescent inadaptat i amb una ansietat interior que no sap com canalitzar, o no pot canalitzar, al món dels adults. La seva manca d'adaptació al món fa que l'expulsin de tots els instituts i ens explica el periple interior i exterior des que sap que l'expulsen de l'Institut on es troba actualment fins que torna a casa altra vegada. 

Està escrita en primera persona i representa que l'adolescent retratat s'adiu amb els adolescents de la realitat. Potser és que ja he passat aquesta època, però m'ha avorrit bastant el llibre. No només per la història, bastant incomprensible, i per les ganes de donar-li un mastegot al protagonista perquè s'espavili i faci alguna cosa de bo, sinó també perquè repeteix fins a la sacietat un tipus de vocabulari  i expressions que trobo que encallen el discurs: «y todo eso», «Bueno», «Jo»... L'he acabat perquè és relativament curtet, sinó l'hauria deixat a mitges. Representa que és una novel·la transgressora i potser ho va ser a la seva època, però a mi no m'ha aportat res d'interessant. Hi he passat una estoneta, i encara gràcies. 

P.D: Per cert, Nymnia, normalment llegeixo llibres en paper, però fa un temps em van regalar un e-book i la veritat és que la saga Cançó de gel i de foc l'estic llegint per allí i també m'he aficionat a llegir-hi altres llibres. Quan tingui uns quants estalvis potser me la compro en català perquè sembla que estiguin ben editats! Té els seus avantatges (sobretot que no pesa i amb un sol paquet hi pots tenir un munt de llibres), però els llibres en paper per a mi tenen més encant, de moment.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi em va passar una cosa similar amb aquest llibre. Penso que hi ha llibres que s'han de llegir en un moment concret de la vida perquè t'impactin i aquest n'és un.

Jo estic arrosegant el totxo de Cançó de gel i foc... potser hauria de fer com tu

Sergi ha dit...

Normalment puntuo els llibres, però si avui hagués de puntuar la teva ressenya, et posaria 5@! Coincideixo molt amb el que dius, totalment. La impressió és la mateixa, més aviat ràbia que comprensió. I el pensar per què redimonis aquesta es considera una obra cabdal. També el vaig acabar amb esforç, per segona vegada, ja que vaig decidir donar-li una oportunitat fa no massa, a veure si m'entrava, però la segona vegada va ser tan detestable com la primera.

Anònim ha dit...

Es clar que si! ja n'hi ha prou de sobrevalorar llibres que han envellit molt malament! Quan jo me'l vaig llegir era adolescent i també em va avorrir bastant perquè el protagonista es imbècil, no para de queixar-se per tot i no fot res, doncs no em va fer llàstima el desgraciat, em va fer ràbia, molt ràbia.