Preparatius... direcció Paraguay

Els preparatius sempre se'm fan costa amunt. No sé mai com posar-m'hi. Sempre tinc por de deixar-me coses. Però demà ja marxo i em noto activa i al mateix temps intranquil·la. Aquest viatge em fa molta il·lusió però al mateix temps em fa certa recança, potser per la meva eterna inseguretat. Per una banda em sembla el moment perfecte per anar-me'n un mes. Per l'altra penso que trobaré a faltar els amics, els vells i els acabats de fer.
Fa respecte endinsar-se en un país desconegut. L'avió no em fa por tot i que hi haurem d'estar més de dotze hores. Em fa més por que em perdin la maleta o qualsevol de les mil odisees possibles i més probables que un accident aeri. Em fa més por desitjar tornar abans d'hora. Em fa més por sentir-me inútil.

Aquests dies he estat bastant enfeinada i ocupada. L'estiu m'emporta al país de la mandra però per sort he estat bastant activa. No només amb els preparatius sinó també amb sorpreses agradables i novetats estimulants.

Trobaré a faltar els consells, les paraules sinceres i, sobretot, l'amistat i la companyia de la meva amiga.
Trobaré a faltar les paraules dolces i estimulants i els somriures encisadors d'un que m'enamora a marxes forçades. Pot ser tan fàcil acostumar-se a la presència d'una persona!
Trobaré a faltar els vostres escrits que segueixo malgrat la inactivitat al meu bloc.

Amb aquestes paraules, us acomiado fins d'aquí un mes.