dijous, 3 de juny del 2010

Amantes y enemigos de Rosa Montero

Els contes d'aquest volum contenen tot el que ha de contenir un relat. Et deixen el cor a l'aire durant el curt trànsit que et transporta pel món condensat del personatge o personatges de cada conte. M'ha agradat molt per la seva intensitat i la seva facilitat narrativa. Els contes no es fan llargs ni curts i aconsegueixen que el lector mantingui un interès constant tota l'estona.
Els relats són apassionades i inquietants històries d'amors o d'obsessions. Un magnífic passeig per la "malaltia" de la passió amorosa que et transporta en un segon (com en la vida mateixa) de la felicitat a l'infern, de la monotonia a l'angoixa, de la desesperació a la desesperança, de la fredor al desig, de la necessitat d'inventar-se l'altre al xoc de la realitat... En definitiva un bon recull de sentiments extrems exposat amb un llenguatge viu i intens.
M'ha agradat la reflexió del conte final:
«Porque uno siempre es inocente cuando ama, siempre regresa a la misma edad emocional, al umbral de la eterna adolescencia. Pura y hermosa fui porque deseé y me desearon. El amor es una mentira, pero funciona»

3 comentaris:

kweilan ha dit...

Un dels mèrits que li reconec és el domini que té de la llengua i la facilitat per llegir tot el que escriu. Bona ressenya!

Ull de cuc ha dit...

Me l'apunto ;) els sentiments, sobretot l'amor, portats a l'extrem... m'interessen molt!!!

Joana ha dit...

Una bona escriptora.No coneixia el llibre.Promet!