Javier Marías descriu en aquesta novel·la de manera excel·lent l'enamorament. Perquè l'enamorament no és un sentiment pla ni es manté sempre en el mateix estadi sinó que es va modificant segons com et correspongui l'objecte del teu enamorament i segons els teus propis canvis. Marías descriu amb excel·lència aquests canvis i aquest sentiment tan intens que tothom ha tingut en un moment o altre de la seva vida. I sobretot ens transporta a pensar en tot allò que seríem capaços de fer per amor. Un llibre per a reflexionar sobre la condició humana. Un llibre per assaborir a poc a poc, per a rellegir i per a subratllar a cada moment. Marías escriu frases que semblen no acabar-se mai, però no et deixa perdre el rastre. Et transporta amb mirada analítica i profunda a desgranar els sentiments més pregons per a col·locar-los sobre una platera a ulls de l'àvid lector que vol comprendre-ho tot. I et sents identificat amb els protagonistes, llegeixes els seus sentiments més pregons i no pots deixar de pensar: com pot ser que el senyor Marías m'hagi llegit l'ànima d'aquesta manera i com pot ser que aquest personatge s'hagi sentit exactament igual com jo em vaig sentir aquella vegada i aquella altra!
Un altre punt a favor del llibre és que aconsegueix mantenir la intriga i l'interès pel misteri inicial: comença amb l'estranya mort del senyor Desvern i és aquest el misteri que es manté durant tota la novel·la i no decau, durant tota la lectura volem esbrinar què li ha passat.
No havia llegit mai encara cap novel·la d'aquest senyor, però em vénen moltes ganes de llegir-ne més perquè aquesta m'ha agradat molt.
1 comentari:
Fa temps que vull llegir a Javier Marías. Té molt d'èxit arreu i ja va sent hora. Tinc "los enamoramientos" pendent a casa i encara m'has fet venir més ganes de llegir-lo!
Publica un comentari a l'entrada