diumenge, 21 d’octubre de 2012

A Song of Ice and Fire: A Storm of Swords

Ja m'he acabat el tercer volum de la saga A song of Ice and Fire. De moment els he anat llegint tots seguits perquè m'han atrapat i agradat molt. He de dir que aquest tercer volum és, per a mi, el millor dels tres perquè hi passen moltes coses i, ara sí, els personatges brillen amb llum pròpia. Evidentment aquest desenvolupament no es podria entendre sense els llibres anteriors que posaven els fonaments per aquesta esplendor. L'autor m'ha sorprès amb els seus girs, m'ha fet enfadar amb la mania que té de matar personatges i m'ha fet estimar personatges abans odiats (en Jaime Lannister, principalment). 
Els cinc reis del llibre anterior van desapareixent però apareixen nous pretendents, noves intrigues i nous personatges que ens descobreixen el passat i el present. Els personatges evolucionen versemblantment: maduren, s'expliquen, envelleixen. Tots el canvis esdevenen reals i possibles. Podríem dir que l'autor et sorprèn amb els girs, però aconsegueix que t'ho creguis perquè tal com ho explica i es posa dins la pell del personatge entens que no podia haver succeït d'una altra manera: que aquella és l'única vida possible, l'únic camí real, per a aquell personatge. I això és el millor de la novel·la. 
He de confessar que en molts moments m'he perdut amb els personatges: que no sé d'on han sortit alguns i he consultar algunes pàgines d'Internet per entendre si eren dels Stark o de Dorne o dels Lannister, o de l'altra punta del món. Arriba un moment que ja no sé qui és qui. Sort que l'autor s'ho curra i no deixa que et perdis... però nois... hi ha tanta gent!
Pel que fa a l'argument, estic contenta perquè per fi arriba l'hivern! Em pensava que era el conte de mai acabar, com una amenaça infantil només per crear por a l'infant, que mai arribaria, però en aquest volum s'albira, se'n veuen les amenaces, succeeix, i hi ha moviments. També hi ha més màgia que en els anteriors.
En definitiva, crec que és un llibre molt entretingut i interessant de llegir. I continuaré amb els següents, encara que potser m'ho prendré amb més calma perquè no crec que el pròxim em pugui atrapar tant com aquest. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

El tercer es el punt àlgid de la saga. Després decauen una mica, però continuen estan bé, es clar!

Nymnia ha dit...

Per a mi el millor dels 4 que m'he llegit, tot i així, segueixo enganxada! Ara bé, crec que a en George R.R. Martin està marejant massa la troca...