dimecres, 5 d’octubre de 2011

Retrobaments...

Em torno a sentir viva després de molt de temps. El cor em palpita, les cames em tremolen, els ulls em brillen. M'apassiona veure l'amor dels teus ulls. Quan et sento parlar em desfaig, no et puc ni mirar sense sentir emoció als ulls, sense que les cames en tremolin. Malgrat tot el que ha passat entre nosaltres, quan em mires et brillen els ulls. Quan et miro em tremolen els mots. Banyar-nos a la platja, acariciar-te l'orella, notar l'escalfor d'una abraçada... somnis d'una nit d'estiu fets altre cop realitat. No vull que s'acabin. En mantindré viu el record per quan ens tornem a trobar. Perquè ens tornarem a trobar. Ens trobarem una altra matinada per compartir moments inacabables i tocar la felicitat amb els dits de la mà...
M'he equivocat tant amb tu..., m'he sentit tan malament amb raó i sense raó... però ara ja no... perquè malgrat tot m'estimes... perquè saber el teu amor m'apaivaga els dubtes. M'elimina els problemes, ja només sento el meu cor i miro la lluna per recordar l'antiga passió dels teus llavis lleument retrobada. Com tot tu...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

L'amor ho pot tot, també ens fa patir, però és la millor assegurança. Quan hi és, i n'estem segurs, no hi ha res que ens faci por. Gaudeix-ne tant com puguis, són sensacions precioses de viure.

òscar ha dit...

Quan aquesta loteria toca, i sóc dels que pensa que tard o dora acaba tocant, allò de les formiguetes a la panxa, l'estar com damunt d'un núvol, es queda curt. Del tot curt!

☼El Rincón del Relax☼ *Beatriz* ha dit...

Fortes abraçades per el teu cor!!

Beatriz