dilluns, 25 d’abril de 2011

La casa cantonera (Sílvia Alcàntara)

Com un respir però a batzegades en una tarda m'he ventilat aquest llibre. El mateix temps que dediquen dues germanes a desmantellar la casa de la mare morta i a retrobar-se després de vint anys d'absències. Els secrets i les emocions contingudes semblen pòlvora i es van descobrint a poc a poc. L'ambient resclosit del casalot buit acompanya la tarda de tibantors, secrets i tempesta. No s'hi respira ni una gota d'aire net i aquesta també és la sensació que viu el lector quan s'enfronta als pensaments i sentiments de les protagonistes. La gelosia entre les dues dones continua viva malgrat el pas del temps i no sembla que hagi de desaparèixer. L'única que sembla mig tranquil·la i al seu lloc és la veïna, que intenta modular el traspàs i deixar entrar aire net malgrat els secrets que ajuda a mantenir.

Una història densa molt ben trabada i escrita. M'ha agradat bastant. Sembla que aquest any per Sant Jordi l'he encertat comprant-me aquest llibre.

1 comentari:

Quadern de mots ha dit...

Hola, si que vas encertar amb la tria. ja has comprovat passant per Quadern de mots que m'ha agradat moltíssim.
Olor de colònia és diferent, l'ambient també és asfixiant però amb més sortides. L'estil, en alguns aspectes és similar però molt més brillant en La Casa cantonera.
En llegim.