diumenge, 9 de gener de 2011

Llibres llegits el 2010

L'any passat vaig veure a casa de molts blogaires una llista dels llibres que havien llegit aquell any i jo, que no sóc gens original, vaig pensar «això està bé tu, ho podries copiar». I aquí em teniu, un any després, copiant iniciatives dels altres, amb retard però bé... jeje.
Aquest any no he llegit gaire, porto bastants anys llegint relativament poc. Suposo que tinc d'altres interessos que em fan perdre temps de lectura. Però bé, n'he llegit algun de llibre. Els esmento per ordre de lectura. A l'esquerra hi ha unes estrelletes que indiquen si m'han agradat molt(****), bastant(***), prou però sense entusiasmes (**/***) poc (**) o gens (*). Segons el meu criteri, evidentment, que no té perquè ser el vostre. També hi afegeixo algun comentari.

***Quiet de Màrius Serra. Ja el vaig comentar. Em sembla una història commovedora, gens llacrimògena (cosa que en aquest cas crec que és d'agrair) i ben escrita.
***24 hores de la vida d'una dona d'Stephan Zweig.
***Les misérables de Víctor Hugo. 2a lectura. 1a en versió original. Això ha fet que en molts punts em perdés. En la 1a lectura hi va haver moltes coses que no vaig acabar de comprendre (perquè era més jove) i d'altres que em van agradar més pel fet d'entendre més la llengua. És una novel·la tan total que aclapara i tot. Amor, guerra, història, assaig... tots els gèneres hi tenen cabuda. Per llegir una mica cada dia.
***Germinal d'Émile Zola.
****Les nourritures terrestres et les nouvelles nourritures d'André Gide. Em va encantar tot i no entendre'n ni la tercera part. Em sembla una narració que traspua poesia a cada paraula. Aquest any segurament tornarà a caure.
****Symphonie Pastorale d'André Gide. Per l'estil de l'anterior. Gide hi demostra una gran sensibilitat i una gran capacitat narrativa.
****Jude the Obscure de Thomas Hardy. El record que en tinc és d'un llibre dur, on l'autor no es deixa endur pel sentimentalisme sinó per les dificultats de la vida.
*Set cases a França de Atxaga. Decebedor. Suposo, i en el fons sé, que les històries fantàstiques a les quals no hi acabo de trobar un fons no acaben de ser sant de la meva devoció i en aquest cas m'esperava una novel·la diferent.
**/***Las edades de Lulu d'Almudena Grandes. Narrativa eròtica.
**/***Malena es un nombre de Tango d'Almudena Grandes. Narrativa eròtica. Compleix la seva funció. Està prou bé.
****Rebecca de Daphne du Maurier. És el llibre, juntament amb els de Gide, que m'han agradat més d'aquest any. El vaig agafar de la biblioteca perquè em sortia a moltes llistes de llibres recomanats en alguna banda però no n'esperava res. No tenia el resum al cap ni res per l'estil, com pot passar amb els llibres coneguts i recomanats. I suposo que això va permetre que em sorprengués i m'entusiasmés des del primer moment. Molt recomanable.
***El arte amor. El remedio del amor d'Ovidi. No em va arribar. Té el seu interès però em va decebre una mica. Potser perquè em sento molt allunyada dels pensaments del senyor Ovidi o m'esperava una altra cosa. No ho sé. Ara, reconec que està molt ben escrit i que en el seu moment devia ser una obra sorprenentment atrevida.
***El viejo y el mar d'Ernest Hemingway
**/***Amantes y enemigos de Rosa Montero. Com ja vaig dir en el seu moment al blog, em va agradar i em va distreure molt, però crec que li falta un pèl de qualitat i per això no li poso tres estrelletes.
***El porvenir de mi pasado de Mario Benedetti
***Un nuevo mundo, ahora d'Eckhart Tolle. Llibre d'autoajuda que no és d'autoajuda i que és molt revelador sobre el funcionament de la naturalesa humana i els subterfugis de la ment i el pensament.
***Sonrisas de Bombay de Jaume Sanllorente. Una història personal interessant de conèixer que t'arriba, estiguis o no interessat en l'Índia.
***Articulario. Desexilio y perplejidades de Mario Benedetti. M'ha permès entendre la filosofia i els pensaments de Benedetti.
***Andamios de Mario Benedetti
****Antología poética de Mario Benedetti. Benedetti és un mestre amb les paraules. Poca cosa es pot dir. S'ha de llegir.
***El mundo de Sofía de Jostein Gaarder. Et fa tornar a l'Institut per aprendre filosofia però d'una manera molt més amena.
***Ramona, adéu de Montserrat Roig
***Vivir adrede de Mario Benedetti
***Quatre germanes de Jetta Carleton. Història d'una família, molt humana. Va ser un encert seguir la recomanació d'alguns blogaires i llegir-la. No m'ha decebut gens.
***La Regenta de Leopoldo Alas Clarín. Se m'ha fet una mica llarga tot i que la història m'ha agradat molt. Potser em sobren algunes descripcions perquè ara estem acostumats a llegir històries que avancen més de pressa i no s'entretenen tant a recrear ambients. Però, és clar, les descripcions no es poden pas tocar. A més, justament, és una de les parts del llibre que estan més ben escrites.
***La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. Una novel·la en un format poc habitual (a través de cartes) però que arriba al lector i no avorreix gens. És molt distreta i agradable de llegir. M'ha agradat l'estil; i la història, que comença sent una mica estranya, va prenent cos carta rere carta fins que arriba a un punt àlgid ple d'emocions i d'intriga que desperta del tot l'interès del lector.

6 comentaris:

kweilan ha dit...

Una llista de llibres fantàstics. Coincidim en molts i en dos que són dels meus top ten: Rebeca i La Regenta. Que tinguis un altre any ple de lectures tan recomanables!

XeXu ha dit...

A mi em sembla una llista prou reeixida! Però només coincidim en un, i jo també l'he llegit aquest any passat, El món de Sofia. No el vaig llegir en el moment que tocava, i mira, he pagat el deute aquest any passat. Està força bé.

M'encanten aquestes llistes de llibres, ja veuràs que, amb la llista al cap, aquest any llegiràs més!

Jordi Dorca ha dit...

En comparteixo uns quants. Els que no he llegit me'ls apunto per quan em vingui la fal·lera de la narrativa.

Jordi Dorca ha dit...

Per cert, The Tenant Wildfell Hall és un dels més extraordinaris que he llegit. I diria que no ha estat superat. No hi ha hipocresies. És terriblement real.

jomateixa ha dit...

un any molt aprofitat. N'anoto alguns...

òscar ha dit...

Tenim cinc coincidències però cap ni una d'aquest any.

Quan vaig llegir El món de Sofia, vaig pensar que era una llàstima que no existís aquest llibre quan jo havia d'estudiar filosofia.