divendres, 23 d’abril de 2010

Rebecca de Daphne de Maurier

Magnífic, m'ha deixat sense paraules i molt bones vibracions. L'argument és una combinació magistral de dos factors essencials en les relacions amoroses: el passat (la mort al llac de la dona de de Winter) i la manca de comunicació (entre la nova parella). Una bomba de rellotgeria quan el passat d'un dels protagonistes és un tema vetat, la màquina del pensament no para i la manca de comunicació entre la parella no ajuda a diluir els dubtes. I així actua la nova dona de Maximiliam de Winter, amb inseguretat i por, pensant-se que el seu marit encara estima la morta, que ella només és un petit consol per a ell i no pot evitar comparar-se malaltíssament a la seva antiga dona. També l'influeix l'ambient on arriba, Manderley, la casa familiar dels de Winter: una casa plena de l'esperit de Rebecca. Tot és Rebecca, la seva ànima és a tot arreu: en tots els objectes i en totes les persones, sobretot en la senyora Danvers, un personatge inquietant i fosc i una antiga amiga de la morta. La nova senyora de Winter se sent una estranya a casa seva i ha de lluitar aferrissadament contra el fantasma de Rebecca...
Però a més d'exposar un bon argument, la novel·la està ben escrita, i el misteri es dosifica molt encertadament. L'autora aconsegueix crear un ambient opressiu, ens fa viure en la pell de la protagonista (la nova senyora de Winter) i ens aconsegueix transmetre totes les angoixes, inseguretats i pors d'aquesta noia a Manderley. Et fa sentir tan proper a la història que tens ganes d'obrir les finestres de l'ala oest (on vivien en Max i la Rebecca) i llençar totes les coses que puguin recordar-la i donar una empenteta a la senyora perquè comenci a manar a casa seva...
I, a més, m'ha agradat perquè se'n poden extreure moltes coses, des del meu punt de vista, com ara que fer santuaris als morts pot ser una mica malaltís; que millor no quedar-se res al pap i menys encara si pot afectar la relació de parella; que si et cases amb algú que ja ha estat casat millor començar de zero i redecorar tota la casa, com a mínim; que sovint les aparences enganyen; que les comparacions sempre són odioses... i moltes coses més.
En definitiva, un llibre molt ben escrit i recomanable, d'aquells que en recordes l'argument durant molt de temps i que, quan ja l'has oblidat, saps -tot just sentir-ne el títol-, que l'has llegit i que et va agradar.

8 comentaris:

kweilan ha dit...

M'ha encantat la teua ressenya. Bona Diada!

bajoqueta ha dit...

Jo l'he llegit moltes vegades i m'encanta!

Mireia ha dit...

A mi la peli m'encanta i al final tinc el llibre a la pila de pendents

Mireia ha dit...

DLa teva ressenya fa ganes de llegir-lo!!

caterina ha dit...

La pel·lícula crec que l'he vista uns tres cops i és meravellosa. No me cansa i sempre li veus coses noves, detalls que abans t'havien passat per alt. El llibre el tenc comprat i pendent al meu munt de novel·les pendents. Però amb el teu post m'han vengut unes ganes tremendes de llegir-la ja! :)

onatge ha dit...

Un llibre que no coneixia, però amb el teu tast... me n'has fet venir ganes.

Visca la terra.
onatge

digue'm ariadna ha dit...

... el tinc pendent a la pila, però amb el teu escrit el faré pujar ben aviat...
=:)

instints ha dit...

L'anoto a la llista de llibres pendents, gràcies per la recomanació!!!
Torno a estar per aquí. He canviat l'adreça i la imatge del bloc, em trobaràs a:
www.gatetambturboinstints.blogspot.com
Muack!!