dimarts, 24 de novembre de 2009

Les fulles van passant

Les fulles van passant
i el curs del riu davant
ella només escriu
per retrobar el caliu
però el fred l'encarcara
i ni es mou, ni sap, ni sent.

Vaig passant pel món impossible
dels teus ulls
no sé on trobar-te, ni on buscar-te
potser dins meu?
o al racó del teu pensament?
-si encara hi sóc-
i si he marxat riu avall?
seguint aquell somni irreal?

fes-me tornar a la riba
adressa'm, subjecta'm
abans no m'arribi la fam
aquella tan llunyana i real.

3 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt bonic!

instints ha dit...

quina ambició, potser obsessió, de tenir aquesta persona. I sí, són sentiments que un sent quan està enamorat o quan estimes algú amb amor. M'ha agradat molt!! Petonets!!

Cesc ha dit...

Que complicat tornar, néixer, tornar, sortir del fons de l'aigua.