divendres, 23 de gener de 2009

L'últim patriarca

L'últim patriarca, primera novel·la de Najat El Hachmi, és la història d'una saga familiar explicada en primera persona per la filla de Mimoun Dridouch, un dels protagonistes, el patriarca. Ens explica la seva història i la del seu pare i les circumstàncies que els han fet tal com són. Una història de contradiccions personals, familiars i culturals.
És una narració sentida, amb recursos propis de l'oralitat, que et captiva per la tendresa i el dramatisme, per l'agut sentit de l'humor que sovint ratlla el sarcasme, per la crueltat i, sobretot, per la facilitat amb què aconsegueix que el lector s'introdueixi en el món narratiu i s'identifiqui amb les peripècies de la narradora. La narració en primera persona es combina amb l'ús de les veus del poble que ens recorden el passat dels protagonistes i de la narració oral, que s'incorporen en el discurs de la protagonista i l'acompanyen per ampliar-ne la transcendència i per puntualitzar-lo. A més, els diàlegs s'intercalen en el discurs sense avisar i sense separar-los de la narració fent la història més fluïda.
L'he llegit d'una revolada i crec que és un d'aquells llibres que t'arriba perquè combina amenitat i força narrativa amb un estil propi. Amè, intens i emotiu.

9 comentaris:

Cesc ha dit...

Tu llegeixes molt eh i sobretot coses amb sentiment, vaig prenent nota no et fa res oi? gràcies per aconsellar-nos i omplir-nos de bon rotllo a l'hora de llegir :)

Sandra ha dit...

El vaig comprar i el vaig desar al prestatge. Ara m'has fet ganes de llegir-lo!!! A veure si acabo el que porto entre mans i m'hi fico.
gràcies per la ressenya.

kweilan ha dit...

Aquest llibre també m'agradaria llegir-lo i més, després de llegir el teu post.

Jeroni Maleuff ha dit...

Bé, doncs, me l'apunte.

bajoqueta ha dit...

No me'l vaig poder acabar de llegir. No sé si era la història, lo malparit (perdó) que era lo protagonista, o lo mal escrit que lo vaig trobar... I mira que me costa deixar llibres a mitjes eh... No sé una opinió negativa del llibre. Me va saber greu perquè tothom me n'havia parlat bé, però jo no vaig poder en ell.

Anònim ha dit...

jo tampoc no me'l vaig acabar, i mira que sempre intento acabr-los tots. Em va fer olor a premi que PLANETA dóna "per atelèfon", en aquest cas a una autora desconeguda per promocionar-la, però coincideixo amb Bajoqueta que està molt mal escrit. No sé, es la meva opinió, clar (que sé que va contracorrent, però per si us val)

myself ha dit...

Totes les opinions són benvingudes, només faltaria. La veritat és que jo el vaig començar amb reticències pel fet que es tracta d'un premi Planeta, com molt bé dius Anònim, però en aquest cas em va agradar.

sandra ha dit...

Hola, ja l'he acabat. La veritat més que no m'ha acabat de fer el pes. no sabria ben bé explicar el perquè, però.
Continuaré atenta al blog, a veure si en la propera lectura coincidim!
Salutacions i fins aviat.

Xepe71 ha dit...

Les seves circumstàncies (noia musulmana que escriu correctament el català, tema intercultural masclista vist des d'un punt de vista feminista) fa que sigui un llibre mediàtic, o millor, mediatitzat, però certament no el trobo pas un gran llibre.