divendres, 5 de novembre del 2010

No me'l puc treure del cap

L'altre dia comentàvem amb una companya de l'institut, on he començat a fer classes de català, que a vegades, una cançó, o un disc, o un cantant... se't posa a dintre i no pots parar d'escoltar-lo. Ella em comentava que li passava sovint, i no només amb les cançons sinó també amb les pel·lícules. Em deia que havia vist Orgull i Prejudici més de 60 vegades. Potser en fa un gra massa però segur que a molta altra gent li passa alguna cosa semblant. A mi amb algun llibre m'ha passat, potser no l'he rellegit 60 vegades però sí més de cinc. Encara que ara ja fa temps que no em passa. Però la novetat, almenys per a mi que no acostumava a escoltar música, és que tinc un autor enganxat al cap. Des de fa uns quants dies, des que un company de feina me'n va fer escoltar una cançó, que no puc parar d'escoltar-lo. Vaig arribar a casa i vaig escoltar la cançó més de vint vegades. I ara no faig res més que escoltar en James Blunt. Estic molt monotemàtica! Això no pot ser! Em comença a preocupar i tot. No m'haurà hipnotitzat aquest individu, no? Potser hauria d'intentar canviar de canal de l'Spotify i desentoxicar-me'n...

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Jo també hi ha llibres que he llegit un munt de vegades o pelis que he vist també de forma obsessiva. T'entenc!

Sergi ha dit...

No sé si t'ajudarà, però t'explicaré un cas que va passar a la ràdio a Anglaterra. Allà van fer votar els oïdors si volien retirar la cançó més típica del Blunt, la primera 'You're beautiful' perquè la posaven a totes hores, i la gent la trobava tan pesada al final que va guanyar el sí, i no la van posar més. És una mica pesat el tio, sí. Però contra gustos...

Com es pot veure una pel·lícula 60 vegades? Per favor...

Mireia ha dit...

Ui, jo tinc una tendència natural a que se m'enganxin cançons quen o m'agraden . Vist així en Blunt no està tant malament

Ull de cuc ha dit...

A mi també em passa molt sovint...i no té perquè ser una cançó actual... de fet, ara estic amb "Miedo" de MClan... ufff... ;)

Aquesta cançó d'en Blunt és molt maca, no m'estranya que no paris de sentir-la...

onatge ha dit...

Potser tens raó, en la varietat està el gust, cal canviar de canal, de cançó, del que sigui que ens faci viure la vida rutinàriament i amb rutina...

Des del far una abraçada sense cançó.
onatge

myself ha dit...

Kweilan: tu ho has dit! arriba un moment que és obsessiu!

Xexu: la cançó de you're beatiful no és ni de bon tros la que més m'agrada de James Blunt, però Goodbye my lover m'agrada molt. No volia dir que se'm fes pesat sinó que tenia por que se m'hi fes en un futur si continuava escoltant-lo tant. Però de moment encara no m'ha passat ;)

Mireia: Sí, a mi també em passa amb cançons que no m'agraden gens; però Blunt sí que m'agrada.

Ull de cuc: Sí que és maca, sí...

Onatge: Més que res perquè la rutina no se'ns faci feixuga... Gràcies per l'abraçada!

bajoqueta ha dit...

T'entenc t'entenc jo és que amb la música sóc monotemàtica jajaja.

Terra de llibres

Mireia ha dit...

A mi també em passa.

I pel que fa als llibres, si una novel.la m'apassiona sóc capaç de llegir-la fins a tres cops i tot!!