dilluns, 1 de març del 2010

L'esperança és l'últim que es perd

Tinc tantes ganes de veure'l! I el veig tan poc! Maleeixo qui es va inventar la paraula enyorar... és inevitable idealitzar algú que no veus. És inevitable trobar a faltar algú que no veus si n'estàs enamorat perquè et fas una idea del que podria ser i no és. Però no és això el que m'interessa de debò, voldria realitats encara que no fossin exactament com me les imagino. Però com puc saber com són o serien si no les he pogut viure? Encara. Potser tinc massa paciència i no sé si és bo o dolent però l'esperança és l'últim que es perd... i jo no vull perdre l'esperança que les coses vagin a millor. Perquè crec que és una persona que realment val la pena.
Però... per què m'he de complicar tant la vida? No em podria agradar algú que em dediqués més temps? No. M'ha d'agradar el que me'n pot dedicar menys. Qui ens entengui, que ens compri.

Mig dir-te: «You put me on fire».
Sentir-te el riure gegant,
i, la veu greu, xiuxiuejant:
«Come here. You're my desire».

Ens omplim de llargs petons humits;
secrets suaus, ocults, s'acosten a tu,
les teves mans em ressegueixen els pits:
«You love love.» «Yes. I do»




9 comentaris:

Sergi ha dit...

Sempre es troba temps per les coses importants, ja veuràs com en podràs gaudir.

òscar ha dit...

L'esperança pel bé està el que bé acaba és el que ens empeny.

Mireia ha dit...

com deien en una altre canç´:
"la vida és bonica però a vegades complicada."
L'esperança semrpe ajuda

kweilan ha dit...

Si aquesta persona t'agrada, ja vindran temps en què us veureu més.

NeoPoeta ha dit...

Que preciós :)

Wayfarer ha dit...

i cada dia escrius millor... l'esperança és el que ens recorda que estem vius, si les coses les tinguéssim fàcils no les valoraríem... i quan no les tenim les volem i les necessitem. On és l'equilibri? suposo que dintre de cadascú... No perdis l'esperança mentre et mantingui viva... ànims!

assumpta ha dit...

Acabaràs trobant el temps que precisis per estar al seu costat.
L'esperança és viva, com l'amor!

caterina ha dit...

Podria haver signat aquest post perquè m'he sentit plenament identificada amb el que has escrit. És una situació que he viscut vàries vegades, no amb massa fortuna, s'ha de dir. Tot i així te desig molta sort i com li deia Holmes a Watson; "La paciència és una virtut" :)

myself ha dit...

Gràcies per tots els vostres comentaris. Realment ho teníeu difícil amb les poques referències concretes que dóno a la meva situació però tots heu dit coses interessants que em fan reflexionar i m'ajuden a tirar endavant la meva relació.
Moltes gràcies.