dimarts, 21 d’abril del 2009

Soy el patio de tus besos

Soy el patio de tus besos,

y, de paso, el regazo de tus penas.

Pero quiero ser la mano amiga

Que te escucha, y acaricias,

y el ardiente beso

Que se eleva en tus sueños.

5 comentaris:

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

Es curtet, m'he quedat en ganes de que segueixi.
:D

Anònim ha dit...

Ostres, aquí hi ha sentiment eh :)

Mireia ha dit...

Bona diada!

Anònim ha dit...

Gracias por pasar! :D
Me encantó eso que has escrito
"El patio de tus besos" en especial.

Les Coses són com Som ha dit...

No sé com ets, però sí sé com escrius, i t'he de feliciar per aquest petit poema... preciós!!!