Plans de futur de Màrius Serra

Plans de futur és una novel·la que recull dos dels temes presents en la literatura de Serra: les dificultats o impossibilitats físiques d'una persona, pel record del seu fill amb paràlisi, i els enigmes. La novel·la ens relata la història de tres germans (dos nenes i un nen) que han perdut els pares (la mare mor i el pare està desaparegut) i es veuen obligats a viure amb el seu cosí Ferran Sunyer impedit i la seva mare (la tieta), obsessionada amb el seu fill. Amb Ferrany Sunyer aprenem que les limitacions físiques no necessàriament han de ser psicològiques i que pots tirar endavant, encara que tot et vagi en contra i tothom pensi que no faràs res a la vida i et miri com dient «ai pobret desgraciat». Amb la vida de les dues cosines coneixem com dues persones es poden veure abocades a abnegar-se pel cosí Ferran sense fissures i sense gaires lamentacions perquè accepten el seu destí d'estar sempre a segona línia i d'ajudar-lo. La novel·la s'escriu sobretot des del punt de vista de les cosines que veuen com tot el món girà al voltant del seu cosí Ferran.

Em sembla un relat interessant que només falla al final perquè em resulta impossible de creure com se soluciona l'enigma que va planant durant tota l'obra i que afecta la vida diària dels protagonistes. Crec que algú se n'hauria d'haver adonat, que hi ha certes incoherències perquè anteriorment se'ns soluciona una part del misteri i veiem com algunes persones de l'entorn familiar el coneixien i després, al final, resulta que aquestes mateixes persones no eren conscients del que passava en l'últim període. És a dir, són conscients del "secret" durant un temps determinat i després ja no? Em resulta inversemblant, no m'acaba d'arribar.
Així doncs, crec que és un relat ben escrit però amb un final poc travat i massa rebuscat. 

Llibres llegits 2013

Amb uns quants dies de retard publico la meva modesta llisteta de llibres llegits l'any 2013 i la corresponent puntuació, com sempre completament personal i intransferible. Alguns dels llibres, el que he trobat més interessants, estan ressenyats al blog.

• Cames de seda de Maria Mercè Roca ***

• A song of ice and fire IV. A feast for crows de George R.R Martin ***

• A song of ice and fire V. A Dance with Dragons de George R.R. Martin ****

• La reina descalça d'Ildefonso Falcones ***/*

• L'amor que ve de dins de Francesc Torralba *** No n'he parlat al blog, però he de dir que m'ha semblat un excel·lent assaig sobre l'amor i totes les seves derivades.

• Sybil de Flora Rnda Schreider **/* Una novel·la sobre una persona amb personalitats múltiples prou interessant, amena i distreta.

• Duermen bajo las aguas de Carmen Kurtz **

• Victus d'Albert Sánchez Piñol ***

• La dama de blanco de Wilkie Collins *** Bona novel·la negra que ja havia llegit anteriorment.

• 36 cosas que hay que hacer para que una família funcione bien de Leopoldo Abadía *** Distret i amè compendi de consells que simplement es basen en el sentit comú com la majoria de llibres d'aquest tipus.

• Los enamoramientos de Javier Marías ***/*
• L'últim Abat de Martí Gironell    Inacabada. Em sap greu pel senyor Martí Gironell, però he decidit deixar el llibre perquè no em convenç, no m'atrapa. Potser més endavant m'hi tornaré a posar...

Ressenya pendent del 2013 III: Los enamoramientos

Javier Marías descriu en aquesta novel·la de manera excel·lent l'enamorament. Perquè l'enamorament no és un sentiment pla ni es manté sempre en el mateix estadi sinó que es va modificant segons com et correspongui l'objecte del teu enamorament i segons els teus propis canvis. Marías descriu amb excel·lència aquests canvis i aquest sentiment tan intens que tothom ha tingut en un moment o altre de la seva vida. I sobretot ens transporta a pensar en tot allò que seríem capaços de fer per amor. Un llibre per a reflexionar sobre la condició humana. Un llibre per assaborir a poc a poc, per a rellegir i per a subratllar a cada moment. Marías escriu frases que semblen no acabar-se mai, però no et deixa perdre el rastre. Et transporta amb mirada analítica i profunda a desgranar els sentiments més pregons per a col·locar-los sobre una platera a ulls de l'àvid lector que vol comprendre-ho tot. I et sents identificat amb els protagonistes, llegeixes els seus sentiments més pregons i no pots deixar de pensar: com pot ser que el senyor Marías m'hagi llegit l'ànima d'aquesta manera i com pot ser que aquest personatge s'hagi sentit exactament igual com jo em vaig sentir aquella vegada i aquella altra! 

Un altre punt a favor del llibre és que aconsegueix mantenir la intriga i l'interès pel misteri inicial: comença amb l'estranya mort del senyor Desvern i és aquest el misteri que es manté durant tota la novel·la i no decau, durant tota la lectura volem esbrinar què li ha passat.

No havia llegit mai encara cap novel·la d'aquest senyor, però em vénen moltes ganes de llegir-ne més perquè aquesta m'ha agradat molt.

Ressenya pendent del 2013 II: Victus

Rotunda i contundent. Una narració èpica, fresca i directa de la derrota de 1714, però excessivament masculina pel meu gust. M'han sobrat explicacions tècniques i m'ha faltat salsa secundària per donar vida als personatges. M'ha agradat descobrir que els personatges que s'han endut la glòria no eren els que haurien d'haver sigut més glorificats. M'ha semblat interessant, però en certs moments massa carregós, l'explicació de la construcció de les muralles i les tècniques de batalla.

 En resum: una bona lectura històrica.

Ressenya pendent 2013 I: A song of ice and fire V

Excel·lent prosa i continuo admirant la capacitat de l'autor de fer-nos estimar certs personatges que abans odiàvem i viceversa però a aquest pas no viuré prou anys per llegir tots els llibres que faran falta per completar l'argument perquè siguem sincers: l'argument no acaba d'avançar.

Encara estic esperant que la Danerys i els seus dracs facin alguna cosa de debò. Encara estic esperant que el corn arribi a la seva destinació. Fa mil anys que m'agradaria saber què se n'ha fet del petit Stark. Voldria que en Bran ens demostrés, a mi i a tots els lectors, que pot ser alguna cosa més que un arbre i que el seu do realment serveix per a alguna cosa. Voldria que la petita Stark matés algú dels dolents que ja fa estona que ho espero. Des del primer llibre que se'ns parla dels Altres i se'ns amenaça amb l'HIVERN però poca cosa terrorífica hem vist per part d'aquests ALTRES. I un llarg etcètera de temes pendents...

Que m'ho passo bé llegint-lo, però vull que l'acció avanci, que l'argument evolucioni, que la balança es vagi decantant cap algun dels pretendents al tron, i que no s'afegeixin més personatges intrascendents que al final en lloc d'un arbre genealògic per saber d'on ve cadascú hauré de fer una selva... I és que si dediques massa temps a llegir aquesta saga no podràs llegir res més... i ara a esperar el sisè... i si tarda gaire ja no recordaré ni la meitat de personatges... 

Així doncs si heu començat la saga armeu-vos de paciència perquè en teniu per estona i dubto que pugueu abandonar-la. Per si en teniu algun dubte us diré que tot i les crítiques anteriors, em continua agradant.  

Avui sí que sí

Suposo que ja ningú se'n recorda del meu blog després de 4 mesos d'inactivitat. Us volia demanar perdó i explicar que la meva absència es deu a la vinguda d'un nou membre a la meva família: en Jacob. Va néixer el 16 de juny i molts dies he estat a punt d'escriure, de comentar alguns dels pocs llibres que he tingut temps de llegir durant aquest interval de temps però xiquets, era seure a l'ordinador i xiquet a plorar i reclamar atenció. 

També he de reconéixer que he aprofitat els moments en què el nen dormia per fer coses que he considerat més prioritàries, com ara dormir, dormir, cuinar, dormir, menjar, dormir, dutxar-me, preparar les classes per tornar a treballar... Coincidiu amb mi en les prioritats, no?

I ara torno a treballar, però per sort en Jacob té l'àvia per cuidar-lo quan jo no hi sóc.

A veure si puc escriure algun altre post aviat (tinc lectures pendents per comentar!).

L'esperança

Fins i tot l'home més capaç del món perdria la il·lusió quan no hi ha feina, no hi ha esperança d'haver-ni... I doncs, què hem de fer tota la resta, els que no som tan "capaços"? Quan veus aquest dolor als ulls d'algú, t'agradaria poder fer alguna cosa, poder oferir alguna cosa més que bones paraules i bons desitjos. Quan veus que aquest dolor estroba a cada casa, a cada racó d'aquest estimat país nostre...

L'altre dia vaig veure el reportatge de Sense ficció sobre la generació perduda: joves i no tan joves que no saben què fer amb les seves vides. Joves sense formació i joves amb formació que s'aixequen cada matí per anar a suplicar un lloc de treball de qualsevol cosa, a qualsevol lloc. Només volen guanyar-se la vida, com tots, però la majoria topen amb portes tancades, amb taules plenes de currículums, amb milers de persones fent el mateix recorregut cada dia, dia rere dia. I pensar que fa quatre dies algunes d'aquests joves cobraven 5000 euros al mes per fer de peons... Si tens la sort de tenir uns pares amb feina que et poden anar mantenint o que et poden ajudar a emigrar...; si tens la sort de no tenir cap persona que depengui econòmicament de tu...; si tens la possibilitat d'aconseguir un petit capital i la valentia per arriscar-lo fent una petita empresa... però i si no, què? Has de lluitar contra corrent per no caure en la completa desesperació... no m'estranya que augmentin les depressions, els suicidis i d'altres transtorns mentals...

I malgrat tot hem de mantenir l'esperança, perquè és l'únic que ens queda, l'únic que ens fa viure, l'únic que ens pot fer tirar endavant quan no hi ha res més que ens acompanyi. L'esperança és l'únic que ens pot fer aixecar cada matí del llit, l'únic que pot fer que continuem recorrent tots els llocs haguts i per haver amb el nostre currículum a les mans i amb un somriure als llavis demanant una oportunitat per demostrar que valem i podem ser útils al nostre lloc de treball. L'esperança que les coses s'arreglaran, que demà serà millor que avui, que podrem aconseguir unes monedes per viure més dignament...