Bon Sant Jordi!

Avui ha sigut un Sant Jordi típic: no festiu però com si ho fos. Els alumnes no estaven per classe i hem fet una activitat d'aquestes de Sant Jordi aprofitant que treballava la poesia. Per sort tinc uns quants lectors a classe i ens hem recomanat llibres mútuament. Predominaven títols juvenils moderns dels quals no en sabia res però també hi havia bastantes lectores de Federico Moccia, una lectora de Jules Verne i un parell de lectors voraços de novel·la policíaca.

A l'hora d'anar a passejar per la Rambla he pogut comprovar per enèssima vegada que no m'agraden les aglomeracions i que a mi el que m'agrada és tocar, remenar, mirar la portada, llegir les contraportades exteriors i interiors, deixar el llibre, recordar recomanacions, recordar autors, tornar a mirar... (cosa una mica impossible a les set de la tarda i amb quaranta persones al teu voltant mirant la mateixa pila de llibres).

Al final, entre una mica d'aquí i una mica d'allà compto que tinc feina lectora per dies (i mesos) perquè han caigut:
Crim de sang de Sebastià Alzamora
El tiempo entre costuras de María Dueñas
Tess of the D'Urbervilles de Thomas Hardy
El guardián entre el centeno de J.D Salinger

i de segona mà:
Els indiferents d'Alberto Moravia

Al meu germà li han regalat i, per tant, quasi que també compta com a propera lectura:

Quan érem feliços de Rafel Nadal

Per altra banda estic a mitja lectura de:
The sea de John Banville
i El cementiri de Praga d'Umberto Eco

A banda, m'he enamorat d'alguns llibres que ja no he donat l'abast de comprar però que passaran a prioritats a la llista de la biblioteca:
Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals
El jardí oblidat de Kate Morton (i els altres dos de la mateixa autora)
L'últim dia abans de demà d'Eduard Márquez (i d'altres del mateix autor)
Altres llibres de Thomas Hardy

Això és tot el que ha donat de si aquest Sant Jordi. Desitjo que vosaltres també hagueu passat molt bon dia i que us hagiu endut una bona tria de feina lectora cap a casa.

Lágrimas de desaliento.
Sé que debería dejarte libre
y dejar de lado el dolor,
pero aún te amo, te quiero.

Me fui, volví, hui
y continuabas allí
para perdonarme la huida
y reenamorarme aún más
creí volver a tenerte
pero sólo fue un espejismo
y dejé de cuidarte
y ahora, maldita,
no quieres irte.

Antes me abrazabas,
me besabas la boca
ahora sólo tu corazón de roca
encima mi piel ardiente,
como un amargo presente.

Me siento triste,
ya no me crees,
todas mis palabras son dudas
para tus oídos cerrados a mí.

Me duele el pensamiento; la boca; los labios;
me duelen; te añoran, me duelen.

La soledad de estar a tu lado,
de ver que ya no me deseas
que la distancia entre tú y yo
no hace más que crecer.
Intento que pare, volver a acercarme
pero no lo consigo y no sé qué hacer:
me desespero, me entristezco, lloro y maldigo
a mí, a ti, y a todo lo sucedido
porque me duele al corazón tu indiferencia
quizá más que tu dolor o tu ausencia.

Pero yo aún te quiero,
no me crees,
pero me tiemblan las piernas
y pierdo la voz cuando te veo
no me crees,
pero te deseo, deseo tu cuerpo de miel
y tus palabras de antes,
y me derrumba la ausencia de besos...

Tú me enamoraste
y ahora no sé cómo hablarte
para que vuelvas a amarme.
Ya ni recuerdo la última vez que dijiste: Te Quiero;
fue hace mucho, demasiado,
luego me lo demostraste...
ahora ya,
ni eso.

Bitterness

El pretèrit imperfecte s'embolica amb el present i es converteix en imperfet de subjuntiu i en futur incert. Truth is bitter and love can be changed for hate of suffering for this little thing is hearth and not finding peace of mind and rest when you are guilty of everything. Voldries ofegar la tristesa per la via ràpida i ho faries si estiguessis absolutament segura de generar pau. Què fer quan la teva simple presència mata neurones i amarga passions al teu estimat? Mentre et deleixes per aquells moments en què provares la dolçor dels seus llavis i aquells altres en què l'exaltació d'uns bells mots t'ensucraven i els núvols se t'emportaven, hauràs de posar en moviment l'amarga, i difícil, retirada, potser mentrestant llegirem el manual per aprendre a estimar sense fer mal i ho farem lectura obligatòria d'una vida i d'un demà.

El peó

Aquella por que no s'acaba ni amb el llum encès; cau la pedra punxeguda com un punyal sobre la mà estesa i la sang, calenta i vermella, regalima sobre la catifa de flors. S'embruta, aquelles marques vermelles tan difícils de treure són taques de cafè sobre la camisa del diumenge, són dies sense dormir i son passatgera sobre la consciència de la retaguarda. T'han sacsejat cap aquí i cap allà, com un peó indecís damunt d'un tauler d'escacs, i continues sense poder avançar.

Llibres 2011

L'any passat vaig apuntar-me a la moda d'anotar els llibres llegits cada any i la vull continuar. Aquest any em fa molta vergonya perquè és ben minsa. Em sembla que l'última vegada que vaig llegir tan poc en un any va ser quan era bastant petita...
Per una banda, ha sigut un any convuls emocionalment, massa, i quan he tingut temps enlloc de llegir m'he distret mirant alguna sèrie o fent altres coses. Per l'altra, la feina també m'ha portat i em porta maldecaps. Per tot això és una llista molt deslluïda, no arribo a llibre per mes. Potser l'any que ve seré una millor lectora! Tinc tants llibres pendents!
Us desitjo a tots que acabeu de passar molt bé el que queda d'aquest any. Que l'acabeu amb alegria i il·lusió i el comenceu de la mateixa manera. Que aquest any nou us porti moltes, moltes, alegries.
Aquí us deixo la meva llisteta:

*** The Tenant Wildfell Hall (Anne Brönte). Un llibre poc conegut d'una de les germanes Brönte.
**** La casa cantonera (Sílvia Alcantara).
**/*** Una família fora de sèrie. (Sílvia Soler). Un d'aquells llibres divertits i frescos per llegir quan tens ganes de riure i passar una bona estona. Sense pretensions i agradable.
**** Purga (Sofi Oksanen) Grata sorpresa. Drama sobre la manca de llibertats, la repressió, la dictadura, la supervivència en condicions difícils.
**/***Travesuras de la niña mala (Mario Vargas Llosa).
** La casa de los amores imposibles (Cristina López Barrio). Distreta i lleugera.
*** El paraíso en la otra esquina (Mario Vargas Llosa).
**/*** Totes les bèsties de càrrega (Manuel de Pedrolo). Novel·la molt simbòlica sobre la manca de llibertats i l'esclavitud que propicien els feixismes. Es fa difícil de llegir i entendre. No és l'estil de llibres amb els quals més disfruto, però reconec que és original i està ben escrit. A més, m'ha agradat.
**/*** Things fall apart (Achuebe)
**** Jo confesso (Jaume Cabré)
*** La sonrisa etrusca (José Luís Sampedro). Tendresa és el sentiment que inspira el llibre. Tendresa d'un avi amb el seu nét; d'un pare amb el seu fill i la seva nora... Tendresa de l'amor vell. La quotidianitat d'una família elevada a obra literària.

Bon Nadal

Us tinc molt abandonats. Últimament no sé ni on tinc el cap. El viure no em deixa escriure, ni llegir... Passo per desitjar-vos molt bon nadal a tots. Que aquests temps siguin temps d'alegria i renovació d'il·lusió.
Bon Nadal!

Retrobaments...

Em torno a sentir viva després de molt de temps. El cor em palpita, les cames em tremolen, els ulls em brillen. M'apassiona veure l'amor dels teus ulls. Quan et sento parlar em desfaig, no et puc ni mirar sense sentir emoció als ulls, sense que les cames en tremolin. Malgrat tot el que ha passat entre nosaltres, quan em mires et brillen els ulls. Quan et miro em tremolen els mots. Banyar-nos a la platja, acariciar-te l'orella, notar l'escalfor d'una abraçada... somnis d'una nit d'estiu fets altre cop realitat. No vull que s'acabin. En mantindré viu el record per quan ens tornem a trobar. Perquè ens tornarem a trobar. Ens trobarem una altra matinada per compartir moments inacabables i tocar la felicitat amb els dits de la mà...

M'he equivocat tant amb tu..., m'he sentit tan malament amb raó i sense raó... però ara ja no... perquè malgrat tot m'estimes... perquè saber el teu amor m'apaivaga els dubtes. M'elimina els problemes, ja només sento el meu cor i miro la lluna per recordar l'antiga passió dels teus llavis lleument retrobada. Com tot tu...