Quan anit vaig tocar el teu somriure
no sabia que tocava el meu.
Quan anit vaig cantar-te a l'orella
no sabia que m'afinava la veu.
Quan anit vaig tocar el teu somriure
no sabia que tocava el meu.
Quan anit vas parlar-me
no sabia que encertat podia ser el teu silenci.
Vaig atrevir-me a tocar el teu somriure
fet de paper
vas gosar trencar aquell silenci
de paraules
dites però no pensades,
no dites sota
la llum de la lluna,
minvant.
Però vas marxar
potser ni tan sols vas entrar
i jo em vaig quedar
en l'inhòspit camí del mig
sense poder avançar
ni retrocedir
esperant en va
tornar-te a sentir bategar.
Mirant la lluna,
minvant
amb un mig somriure trencat
i un silenci,
sofert.
Silencis que opremen
no saps què pensa
silencis que ajuden
no ho vols saber
silencis que ofenen
-espero resposta-
silencis comprenetats
vull veure riure
els teus ulls,
amb mi.
Intents de poesia.
Espero que tots hagueu passat un Bon Nadal i un Feliç Any Nou!
5 comentaris:
força sensual!!!
no em preguntis per què però m'ha recordat el millor gabriel ferrater
Fins aviat
És bonic... és com dir-li que sense aquella persona no ets res... és com confessar-te i dir que no t'has adonat del què arribes a sentir...
És només un intent? a mi em sembla una composició molt bonica!! Ànims i espero que tu també hagis passat unes bones vacances!
Com goses anomenar-ho intents de poesia ... ÉS PRECIÓS !
Temps feia que no en lleigia una de tan bonica i sentida. És plena de sentiment, del proper ... del que t'arriba !
Tornaré a passejar per aquí, m'agrada l'ambient que s'hi respira !
Felicitats per aquest bloc !!!
Sandra: Gràcies, ja m'agradaria a mi assemblar-me a Ferrater!
Cesc: Sí, com una petita confessió a cau d'orella... a vegades costa expressar-se.
Wayferer: És la primera poesia que publico al blog i en aquest món hi ha autèntics poetes, per això intent.
Assumpta: Moltes gràcies pel comentari! El pròxim intent, si n'hi ha, ja no ho anomenaré intent, d'acord? Només per fer-te contenta. ;) Seràs molt benvinguda!
Publica un comentari a l'entrada