El pretèrit imperfecte s'embolica amb el present i es converteix en imperfet de subjuntiu i en futur incert. Truth is bitter and love can be changed for hate of suffering for this little thing is hearth and not finding peace of mind and rest when you are guilty of everything. Voldries ofegar la tristesa per la via ràpida i ho faries si estiguessis absolutament segura de generar pau. Què fer quan la teva simple presència mata neurones i amarga passions al teu estimat? Mentre et deleixes per aquells moments en què provares la dolçor dels seus llavis i aquells altres en què l'exaltació d'uns bells mots t'ensucraven i els núvols se t'emportaven, hauràs de posar en moviment l'amarga, i difícil, retirada, potser mentrestant llegirem el manual per aprendre a estimar sense fer mal i ho farem lectura obligatòria d'una vida i d'un demà.
Uf, és molt dur això que expliques. La frase aquesta de que la teva presència amarga passions i mata neurones a l'estimat... m'ha deixat amb el cor encongit. Ànims, i una abraçada...
ResponEliminaRecentment algú em va dir que de la mateixa manera que no tothom m'agrada a mi, haig d'aceptar que jo no agrado a tothom.
ResponEliminaHo entenc, però no és sempre fàcil d'aceptar.
Ptns.
Hola Xexu, fem el que podem. Gràcies!
ResponEliminaAixò ho tinc clar Ariadna (almenys si és d'entrada). Les dificultats d'acceptació potser sorgeixen més quan agradaves i ja no agrades.