Com pot ser que una professora de català demani als alumnes de 1r d'ESO una carta d'amor o d'amistat (en què havien d'expressar la seva estimació per un ésser proper i les ganes de veure'l o veure-la) i un alumne se la faci ostentiblement més curta, mal presentada i en castellà??
A aquesta noia se li va quedar la cara de pasta de moniato. Evidentment l'esmentat alumne té un zero ben rodonet de la carta-redacció. Només faltaria. I la professora molta feina per fer.
Llavors que diguin que el castellà està perseguit i bestieses com aquesta....
ResponEliminaFeina a fer sí que n'hi ha, però s'ha preguntat els motius del per què d'aquest comportament?
ResponEliminaMooolta paciència és el que heu de tenir, moooltya.
ResponEliminaCom us adimora als docents!!!
Mare de Deu!!!! jo estaria que trauria foc pels queixals... ja t'ho ben juro...
ResponElimina