dimecres, 16 de desembre del 2009

Desig

M'hi he atrevit, altra vegada,
ara ja amb la culpabilitat perduda,
arraconada, com qui descarta
no alentir el pas a mitjanit
i enfronta l'embolcall de la foscor.
Jo vull veure les estrelles.

M'hi he atrevit, altra vegada,
a abandonar la coneguda tristesa,
la vella apatia, i a endinsar-me
en la sensibilitat aguda
de mig mot i dos silencis,
en la desconeguda set
d'un cos ardent en un fogatge,
en l'àvida fam
d'uns llavis i unes mans.

M'hi he atrevit, altra vegada.
He begut, àvida de besos i
de carícies. M'he deixat portar
per l'amor, o pel deixar-se anar,
pel plaer, pels sentits.

M'hi he atrevit, altra vegada,
se m'ha vessat la copa del desig,
m'hi he endinsat i m'ha sobreeixit
i ara el respiro i el sento
i el creo i m'hi recreo,
arreu.

5 comentaris:

  1. Desig de viure. De viure intensament i amb passió. No crec que per això t'hagis de sentir culpable de res...
    De vegades cal i és bo deixar-se anar, i que la vida del nostre cos s'expressi, parli, dialogui, somiï i desperti...


    Salut.
    onatge

    -gràcies pel teu comentari-

    ResponElimina
  2. ... i què fariem si no ens atrevissim, a vegades, no?! M'ha encantat Myself! Un petonàs!

    ResponElimina
  3. El món és de qui arrisca! Atreveix-te!
    Et desitjo molta felicitat i forces per a menjar-te el món en aquest nou 2010.
    Que tots els teus somnis es facin realitat.
    Petoneeets!
    =)

    ResponElimina
  4. L'atreviment és un gran pas per la humanitat, la pròpia i la de tots! Bon any!

    ResponElimina

Gràcies per fer-me saber la vostra opinió: m'agradarà saber-la. Tots els comentaris són vàlids, no cal que us contingueu.