i el curs del riu davant
ella només escriu
per retrobar el caliu
però el fred l'encarcara
i ni es mou, ni sap, ni sent.
Vaig passant pel món impossible
dels teus ulls
no sé on trobar-te, ni on buscar-te
potser dins meu?
o al racó del teu pensament?
-si encara hi sóc-
i si he marxat riu avall?
seguint aquell somni irreal?
fes-me tornar a la riba
adressa'm, subjecta'm
abans no m'arribi la fam
aquella tan llunyana i real.
Molt bonic!
ResponEliminaquina ambició, potser obsessió, de tenir aquesta persona. I sí, són sentiments que un sent quan està enamorat o quan estimes algú amb amor. M'ha agradat molt!! Petonets!!
ResponEliminaQue complicat tornar, néixer, tornar, sortir del fons de l'aigua.
ResponElimina