Rotunda i contundent. Una narració èpica, fresca i directa de la derrota de 1714, però excessivament masculina pel meu gust. M'han sobrat explicacions tècniques i m'ha faltat salsa secundària per donar vida als personatges. M'ha agradat descobrir que els personatges que s'han endut la glòria no eren els que haurien d'haver sigut més glorificats. M'ha semblat interessant, però en certs moments massa carregós, l'explicació de la construcció de les muralles i les tècniques de batalla.
En resum: una bona lectura històrica.
2 comentaris:
El tinc a mitges i de moment m'està agradant, però coincideixo amb tu que s'excedeix amb les explicacions tècniques. La veritat és que procedeixen, ja que el protagonista és enginyer, però pels pobres lectors és una mica carregós. Veurem com acaben les meves impressions. De moment vaig començar pensant que seria un 5@, i ara li posaria 4@. Però tinc fe en Sánchez Piñol.
Una cosa es certa. És un llibre que ha deixat petja en molts lectors i que ha animat a molts altres a endinsar-se en el món dels llibres. :-)
Publica un comentari a l'entrada