Vaig acumulant silencis com qui acumula pols a l'entrada. Algun dia hauré de treure a ventilar l'escombra bruta, vella i trista. Remourà l'entrada i em farà estossegar a tort i a dret però la pols no s'elimina amb una ventolada indecisa i recaurà al mateix lloc a esperar algun altre enginy. Remugaré uns quants dies per la brutícia que m'ha entrat a casa però l'únic que faré és continuar acumulant-ne a l'entrada, com fins ara. Si els silencis es transformessin en ales en lloc d'en pols bruta i trista ja hauria pogut fer la volta al món en trenta dies. Llançaré el mòbil, inútil, mentre m'enfilo pels renglerons amoïnada. Vull saber si he de volar o em puc mantenir en terra ferma encara que els camins se'm facin estrets i sinuosos. Ho vull saber.
4 comentaris:
Compte. S'ha de fer neteja permanentment abans que la brutícia s'enquisti i s'hagi de rascar per a treure-la, ho dic per experiència. Aquesta acumulació de silencis mai és bona, però de fet si n'escrius tal com ho fas sobre ella és que n'ets plenament conscient. Tot i que no sempre és fàcil deixar-ho un cop has començat. Però parla, almenys amb tu, no acumulis silencis, o dolor, o el que sigui. Una abraçada i coratge.
Trobava a faltar els teus escrits sempre tan profunds i interessants. Espero que poc a poc tot es solucioni, i es pugui volar. La pols és molesta, però forma part de la nostra vida. Ànims!
M'agraden molt els silencis, el problema és quan tots criden alhora...
Des del far en silenci.
onatge
espero de tot cor que la brutícia es quedi a l'entrada i no es fiqui dins...
Publica un comentari a l'entrada