dimecres, 16 de desembre del 2009

Desig

M'hi he atrevit, altra vegada,
ara ja amb la culpabilitat perduda,
arraconada, com qui descarta
no alentir el pas a mitjanit
i enfronta l'embolcall de la foscor.
Jo vull veure les estrelles.

M'hi he atrevit, altra vegada,
a abandonar la coneguda tristesa,
la vella apatia, i a endinsar-me
en la sensibilitat aguda
de mig mot i dos silencis,
en la desconeguda set
d'un cos ardent en un fogatge,
en l'àvida fam
d'uns llavis i unes mans.

M'hi he atrevit, altra vegada.
He begut, àvida de besos i
de carícies. M'he deixat portar
per l'amor, o pel deixar-se anar,
pel plaer, pels sentits.

M'hi he atrevit, altra vegada,
se m'ha vessat la copa del desig,
m'hi he endinsat i m'ha sobreeixit
i ara el respiro i el sento
i el creo i m'hi recreo,
arreu.

5 comentaris:

kweilan ha dit...

Preciós!

onatge ha dit...

Desig de viure. De viure intensament i amb passió. No crec que per això t'hagis de sentir culpable de res...
De vegades cal i és bo deixar-se anar, i que la vida del nostre cos s'expressi, parli, dialogui, somiï i desperti...


Salut.
onatge

-gràcies pel teu comentari-

Nymnia ha dit...

... i què fariem si no ens atrevissim, a vegades, no?! M'ha encantat Myself! Un petonàs!

assumpta ha dit...

El món és de qui arrisca! Atreveix-te!
Et desitjo molta felicitat i forces per a menjar-te el món en aquest nou 2010.
Que tots els teus somnis es facin realitat.
Petoneeets!
=)

Cèlia ha dit...

L'atreviment és un gran pas per la humanitat, la pròpia i la de tots! Bon any!